Cansats i, algunes estones, superats, però satisfets amb l'inici de curs, tenint en compte l'escenari marcat per la covid i els canvis de plans del departament d'Educació a mitja planificació abans de començar les classes. És el resum que van fer, ahir, els cinc directors de tres instituts i dues escoles de Manresa amb qui va parlar aquest diari: els instituts Lluís de Peguera, Lacetània i Cal Gravat i les escoles Sant Ignasi i Fedac Manresa (concertada). Van coincidir que el tema de les mascaretes no posa fàcil la comunicació professor-alumne i n'hi ha que van informar que havien hagut de fer retocs en algun aspecte. Per exemple, per evitar aglomeracions.

A l'institut Lluís de Peguera, la directora, Assumpta Pla, resumia el balanç de la primera setmana com a «bo. És un ambient estrany però no hi ha hagut desgavell», destacava. En aquest centre, justament ahir al migdia es va saber que hi havia hagut un cas positiu de covid d'un alumne de segon de batxillerat (vegeu la pàgina 5). Com a aspecte especialment complex deia que «ha costat fer entendre als alumnes i a les famílies que abans podien triar optatives i que ara s'han reduït per poder fer grups estables. No ho prevèiem i de cop ho vam haver de fer i no ho vam poder explicar i això va crear frustració». Pel que fa al professorat, deia que «ens falta algun professor que és substitut del subtitut», una situació que no és excepcional. Explicava que algun any «hem arribat a tenir tres substituts»...

Francesc Delis, del Lacetània, apuntava que tot havia anat com preveu el pla d'obertura aprovat dilluns pel consell escolar. «Està funcionant força bé». Destacava la implicació del professorat, per exemple, a l'hora d'acompanyar els alumnes en les entrades i sortides, al pati i a l'hora de fer els canvis d'aula.

La directora de Cal Gravat, Elisa Altimiras, feia notar que «el balanç és molt diferent del que podríem fer en un inici de curs normal» però que, tenint clar això, és positiu. «Les reunions a l'inici de curs amb les famílies han anat molt bé. Els hem donat molta informació i ho han agraït. Parlo sobretot dels més petitons». Aquesta comunicació els ha aportat «certa tranquil·litat perquè es respirava molta por i incertesa i costa de gestionar», valorava.

Per a Montse Martí, directora del col·legi Sant Ignasi, «cada dia que ha passat ha anat més bé», tenint en compte que «tot és nou i això crea angoixa». En aquesta escola encara estan pendents del nomenament d'una educadora social. Alba Pérez, de la Fedac, celebrava que «tothom està il·lusionat». Afegia que «el tema emocional ens preocupava molt» (l'estat en què trobarien els infants en relació amb el que han hagut de viure per culpa de la pandèmia), «i els hem trobat molt bé».

Sanció per no dur la mascareta

Tots cinc constataven que haver de portar mascareta obligatòriament és un handicap a l'hora de garantir la fluïdesa en la comunicació professor-alumne. Per al director del Lacetània, el centre amb més alumnes de Manresa (1.500), és un «mal menor» i una part de «les noves regles del joc» que cal seguir ara. «A canvi, tenim la formació presencial, que té un valor afegit brutal».

Precisament perquè hi ha un alumne que «no ha atès l'ordre reiterada de posar-se-la, i fins i tot ha manifestat la seva posició en contra de forma vehement», se li ha imposat una sanció», comentava.

Per a Pla, del Peguera, «les mascaretes creen incomunicació i dificulten la relació afectiva perquè es crea més distància» si bé «els alumnes no en fan un problema. Es conformen». Altimiras deia que, lògicament, es perd molta expressivitat. En el cas dels alumnes de primer, al seu centre els tutors els han demanat que portin una fotografia seva sense mascareta a la classe com un sistema per reconèixer-los.

La directora del Sant Ignasi expressava el desig que els infants «no l'hagin de dur gaire temps». Alhora, explicava que al seu centre estan pendents que el departament d'Educació els faciliti mascaretes transparents per al mestre pensant en els alumnes que tenen problemes auditius. En aquest tema de la mascareta, Pérez, de la Fedac, posava l'exemple que el professor ho té realment difícil per fer arribar el que vol expressar als alumnes. «En tenim un que fa unes reflexions a les classes d'alta capacitat espectaculars i la mestra patia perquè li notés la cara de sorpresa que feia».

Retocs per garantir distàncies

Al costat de la mascareta i de la desinfecció de mans, el tercer aspecte integrat en el mantra anticovid és la distància, que a la majoria dels centres educatius ha estat un dels que els ha generat més dificultats i que els ha obligat a fer més retocs. En el cas del Peguera, la directora deia ahir que «l'organització d'entrar i de sortir ha anat millorant durant la setmana», tot i que encara no és un tema que tinguin superat. «Els torns d'entrar els tenen clars, però els de sortida costen més». A banda d'insistir en aquest tema, han hagut de «modificar algun passadís perquè se'ns ajuntava massa gent».

També en relació amb les entrades i sortides, Martí deia que al Sant Ignasi «s'han escurçat els temps per fer-les. Els nens han agafat molta autonomia i van a l'espai on han d'anar». Això els ha permès «ajustar el temps» perquè sortien més tard per no coincidir i la fluïdesa que han guanyat ho ha permès.

L'escola Fedac, juntament amb la Joviat i la Bages, per posar només tres exemples, van ser de les que el primer dia de classe van tenir més aglomeracions a les entrades, en contrast amb el bon funcionament que ha prevalgut a l'interior dels equipaments. En aquest aspecte, la directora del centre deia ahir que justament el retoc principal que han fet ha estat en les entrades. «Ara són més àgils. Com que no poden entrar a dins del pati [només els pares de P3, si bé ahir a l'escola Bages també van deixar entrar-hi als de canalla més gran] hem de sortir els mestres a ajudar la gent a mantenir les distàncies». A més a més, van fer un «enviament massiu de SMS a les famílies perquè vinguessin a l'hora» que els toca dins de l'esglaonament d'entrades i de sortides que han muntat tots els centres per fer-les més repartides i evitar que a la mateixa hora es trobin davant de les entrades un munt de pares i mares.

Ahir, a primera hora del matí, aquesta insistència del centre es va notar que havia donat fruits, malgrat que al carrer Dos de Maig tenir davant per davant de l'entrada una parada del bus urbà no ajuda que la gent quedi més repartida. Pérez manifestava que seria ideal traslladar la parada en un altre punt del vial i que ja ho van demanar fa temps, sense èxit. També deia que en aquesta mateixa entrada havien demanat poder-hi posar una plataforma com la del carrer Nou de Vall-daura, però no han obtingut la resposta desitjada. Sí que van aconseguir reforçar la presència de guàrdia urbana. Ahir, però, hi havia diversos cotxes en doble fila.