Amb la nova conjuntura, els diners que es destinen al Pla Local de Reconstrucció Social i Econòmica de Manresa, i l'impacte que l'emergència sanitària té sobre l'activitat econòmica, caldrà veure quines modificacions s'estableixen en la previsió de l'evolució de les finances municipals i com quedaran plasmades en el pròxim pla pressupostari.
El pla pressupostari s'elabora per donar compliment a les obligacions de subministrament d'informació previstes a la llei d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
Dels gairebé 84 milions d'euros d'endeutament que reflectia el tancament de caixa de l'any 2011 s'ha passat a no arribar als 40 milions. Aquest canvi és la plasmació d'un nou rumb econòmic fruit del fet que durant els dos darrers mandats l'Ajuntament ha eixugat més de 40 milions d'endeutament i ha rebaixat més de 9 milions el dèficit acumulat.
L'Ajuntament ha generat altres documents de planificació financera a mitjà termini, com el pla d'ajust aprovat el 2012 per acollir-se als fons per pagar factures acumulades o el marc pressupostari referent al període 2014-2016 comunicat al ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.
El primer document feia una previsió en què el deute, quantificat el 2012 en 83,7 milions d'euros, quedaria pràcticament eliminat durant l'exercici del 2022.
El segon document també preveia una forta davallada del deute amb una reducció de gairebé 27 milions d'euros.
El pla pressupostari a mitjà termini de l'Ajuntament de Manresa 2019-2022 plantejava una carta de navegació financera en què les expectatives eren de millora de la situació econòmica.
Un indicador clar del darrer pla pressupostari aprovat eren les previsions de creixement en la recaptació de l'impost de béns immobles (IBI), que passava de 26,4 a 27,6 milions d'euros.
