Segueix-nos a les xarxes socials:

Les comunitats per on passa el Camí Ignasià es comprometen a treballar juntes

Navarra, Euskadi, La Rioja i Catalunya han signat un conveni de col·laboració per promocionar el recorregut de Loiola a Manresa de cara al 2022

Les comunitats per on passa el Camí Ignasià es comprometen a treballar juntespdecat

Navarra, Euskadi, La Rioja i Catalunya, en aquesta darrer cas a través del Departament d´Empresa i Coneixement, han signat un conveni de col·laboració segons el qual es comprometen a sumar esforços per a la promoció del Camí Ignasià, que passa per les quatre regions al llarg de 655 quilòmetres i que acaba a Manresa.

La proximitat del 2022, quan farà 500 anys de l´arribada de sant Ignasi de Loiola a Manresa procedent de la seva localitat natal d´Azpetia, i del encara més proper 2021, que marcarà l´inici de l´any jubilar ignasià, han portat els governs respectius de les quatre comunitats a posar les bases per treballar conjuntament, mentre que, fins ara, d´ençà que es va estrenar el camí, l´any 2012, tot i que havien col·laborat, cada comunitat anava una mica a la seva.

L´objectiu del conveni és desenvolupar un model turístic diversificat, sostenible i innovador, basat en l´equilibri territorial i en la desestacionalització, que remarqui el valor tant del medi natural com del patrimoni històric, arquitectònic, religiós i cultural.

Les quatre comunitats consideren que hi ha una oportunitat especial per desenvolupar aquesta visió compartida, partint de l´intercanvi d´informació i d´experiència. En el cas concret de Catalunya, l´impuls del Camí Ignasià està en línia amb els eixos de treball del Pla estratègic de turisme de Catalunya 2018-2022.

Es treballarà conjuntament per crear un pla d´accions de promoció del camí que tingui en compte la implicació directa de recursos turístics i empreses dels quatre territoris per facilitar un intercanvi beneficiós. D´altra banda, es participarà en activitats de promoció. Alhora, per al millor desenvolupament de les activitats previstes en aquest protocol, es crearà una mesa de direcció que serà presidida per la persona titular d´una de les direccions generals de turisme dels quatre territoris, o persona en qui delegui, de manera rotatòria, en mandats d´un any. El primer any serà presidida per la directora general de Turisme del Govern d´Euskadi. També en formaran part els directors de promoció dels respectius governs, que podran delegar en els seus representants.

Carme Rubió, subdirectora general de Desenvolupament Turístic Territorial, explica que el protocol busca que «a partir d´ara, tots plegats fem les coses de manera molt conjunta». Així mateix, comenta que treballaran plegats amb Turespanya, que és l´organisme autònom de l´Administració General de l´Estat encarregat de la promoció a l´exterior d´Espanya com a destinació turística.

La previsió, avança Rubió, és que de cara al gener ja tinguin un pla de comunicació per començar a avançar amb continguts concrets. Hi afegeix que la previsió inicial era fer la primera trobada de les quatre comunitats el març passat a la Seu Vella de Lleida amb Catalunya com a amfitriona però que la covid ho va aturar.

«Una gran oportunitat per a Manresa que la situa com a referent el 2022» i «un projecte molt interessant i transversal». Àngels Chacón, exconsellera d´Empresa i Coneixement i candidata del PDeCAT a la Generalitat, va conèixer ahir de primera mà el projecte Manresa 2022.

La política va visitar el santuari de la Cova, on la van acompanyar el superior de la Cova, Lluís Magriñà; Francesc de Puig, patró de la Cova; Josep Tarín, diputat a la Diputació de Barcelona; Valentí Junyent, exalcalde de Manresa i Joan Calmet, regidor de Turisme i Projecció de Ciutat de Manresa.

Abans de Manresa, va fer parada a Montserrat per conèixer el projecte Mil·lenari 2025.

Chacón va manifestar a Regió7 que la seva visita a la capital del Bages tenia per objectiu «conèixer i donar suport a aquest projecte que encara és prou desconegut, a nivell internacional» i respecte al qual només va tenir paraules d´elogi per als seus impulsors. En va destacar «la qualitat de la recuperació a nivell patrimonial» que ha generat i en va posar de relleu la transversalitat, tenint en compte que abraça la cultura, el turisme, la gastronomia, la religió, i que ho ha fet amb el «consens majoritari» de les diferents parts implicades, la qual cosa va remarcar que no és sempre factible.

A la Cova, Chacón va poder veure les millores que s´hi han fet els darrers anys perquè estigui a punt de cara a la cita del 2022.

Prem per veure més contingut per a tu