Un matrimoni de Manresa arriba als 100 anys plegats
L'Ajuntament homenatja la centenària Margarida Marcet mig any després que el seu marit també celebrés aquesta fita
Casos com el que acaben de protagonitzar els manresans Margarida Marcet Sellarès i Tomàs Dalmau Colom són excepcionals. Ella, va complir diumenge passat els 100 anys, la mateixa xifra rodona que ell ja va celebrar el juny passat i que els ha convertit en un dels pocs matrimonis que supera junts la barrera del centenari.
L'alcalde de Manresa, Marc Aloy, i la regidora d'Infància, Joventut i Persones Grans, Rosa M. Ortega, van visitar aquest dimecres Marcet al seu domicili per lliurar-li un obsequi i un ram de flors, en nom del consistori, amb motiu del seu 100è aniversari. Filla de Francesc Marcet Artigas, qui fou alcalde de Manresa en dues etapes entre els anys 1932 i 1936, la Margarida va néixer el 6 de desembre de l'any 1920 a la capital del Bages
Els representants del consistori van fer el lliurament d'un ram de flors i un obsequi en nom de la ciutat a Marcet, que també va rebre la Medalla centenària que atorga la Generalitat a tothom qui celebra els cent anys de vida. L'homenatge es va celebrat al seu domicili, amb la presència de la seva família.
L'homenatjada té dues filles -la Montserrat i la Maria Eugènia-, 6 néts/es i 9 besnéts/es. Està casada amb Tomàs Dalmau Colom, membre de la Lleva del Biberó, la generació que va ser cridada a files als 18 anys, per anar a lluitar al front contra l'exèrcit franquista. Posteriorment, Margarida Marcet i el seu marit va regentar durant 48 anys la Sabateria Dalmau a Manresa.
Es tracta de la primera vegada que l'Ajuntament de Manresa homenatja en menys de sis mesos un matrimoni centenari.
Temes
Més a Manresa
-
Jéssica Albiach serà aquest dilluns a Manresa a l’acte central de campanya de Comuns a la Catalunya Central
-
Hortolans del regadiu de Manresa exigeixen recuperar l'aigua de reg
-
La CUP porta aquest dilluns a Manresa l’acte de campanya a la Catalunya Central
-
L'astrofísic manresà Ignasi Ribas sobre buscar altres Terres: «Són aquí, però el difícil és veure-les»