Una proteïna de la part externa del virus de la covid és la que té la missió d'obrir-se pas dins una cèl·lula. I així és com s'infecta una persona. Anglaterra ha alertat d'una mutació d'aquesta proteïna que augmentaria encara més la ja elevada capacitat de transmissió que té la covid. Tot això amb les vacunes trucant a la porta.

El virus de la covid ha patit nombroses mutacions. Per què aquesta pot ser més important?

Aquests virus muten molt. La majoria de mutacions no afecten massa el seu comportament o la seva virulència. Aquesta podria tenir més importància perquè afecta una zona concreta que és per on el virus queda ancorat i entra a les cèl·lules, o sigui que afecta a la infectivitat. D'alguna manera li afavoria l'entrada a l'interior de les cèl·lules, que es lligui als receptors. Com més apetència tingui per entrar dins les cèl·lules, més augmenta aquesta infectivitat. Si ens entra el virus però no pot adherir-se bé als receptors de la cèl·lula, aleshores perd la possibilitat d'infectar. En aquest cas, en canvi, afavoriria la unió amb els receptors de les cèl·lules. Això provoca que el virus augmenti la seva reproducció, que es repliqui, i si replica més, la quantitat de virus que té una persona infectada és molt superior i per tant s'encomana més.

La proteïna externa forma part del codi genètic del virus, el que té uns 30.000 elements, o funciona per la seva banda?

Forma part del seu codi genètic. En aquest cas el de la proteïna S, que és través de la qual entra. Quan parlem de gens hem de pensar que n'hi ha moltíssims. Perquè una mutació tingui impacte ha d'afectar zones del virus que siguin importants. No totes les mutacions ni tots els gens tenen la mateixa importància. N'hi ha que són essencials i n'hi ha que són secundaris i tenen molt poca importància. O fins i tot que no s'expressen.

Les vacunes el que fan és que el sistema inmunològic detecti aquesta proteïna i bloquegi el mecanisme d'infecció de la cèl·lula?. La nova variant afectaria a l'eficàcia de les vacunes contra la covid?

Aquestes vacunes el que fan és transmetre RNA del virus que codifica la formació d'aquestes proteïnes de l'espícula. Això representa moltíssims gens, perquè hi ha moltíssims gens que formen part de l'espícula i moltes proteïnes. I pel que sembla no afectaria la viabilitat de la vacuna. Amb la vacuna es formen anticossos i s'estimula la immunitat contra aquestes proteïnes. És el que ens protegeix. Aquest canvi no sembla que afecti l'eficàcia o la viabilitat de la vacuna.

La vacuna del grip i dels altres coronavirus també persegueixen aquesta proteïna, o funcionen diferent?

Cadascuna funciona tenint en compte els elements de virulència o adherència dels virus. Però és diferent per cada virus. Sí que van a buscar les proteïnes essencials que li confereixen la virulència. Aquestes proteïnes són essencials perquè el virus sigui dolent. Una és sempre la que permet l'entrada a la cèl·lula. Si es bloqueja i un virus no entra a la cèl·lula, aquest deixa de ser viable. Perquè sigui viable ha de tenir capacitat d'infectar cèl·lules, i quan les infecta aleshores es reprodueix. Reprodueix nous virus que a la vegada infecten noves cèl·lules. Si això es talla aleshores no és viable i seríem immunes. Depèn de cada virus. En el cas de la grip és diferent però la vacuna també porta proteïnes del virus que interessa que el nostre sistema immunitari el bloquegi.

Una mutació d'una vintena de lletres en un codi de 30.000 pot ser suficient per modificar de forma substancial el comportament d'un virus?

Jo crec que és poc. Però depèn, perquè hi ha moltíssims gens. Però que siguin operatius no n'hi ha tants. Si afecta un d'aquest més operatius podria passar. És com una loteria. Si sumen 2 o 3 mutacions dels gens importants pot tenir més transcendència.

Perquè donem per suposat que les mutacions han d'enfortir el virus, en comptes de debilitar-lo?

Podria debilitar-lo, sí. El que passa és que el virus el que busca és la seva supervivència. És com una selecció natural. Sobreviuen aquells que tenen major capacitat d'adaptar-se al medi. Es pot donar el cas que un virus que entri molt bé o que repliqui molt bé però que tingui menys virulència s'adapti molt millor que un amb una alta virulència. Els virus que tenen una virulència molt alta, normalment no sobreviuen. Ho fan aquells que s'adapten més bé als hostes. Si no són tan virulents tenen capacitat de replicar-se. De mutacions se'n produeixen en tots els sentits, però acaben sobrevivint aquells que s'adapten millor i no necessàriament han de ser els més virulents.

Les vacunes que s'estan preparant es preveu que acabaran amb el virus, o caldrà posar vacunes cada any per sempre com passa ara amb el grip?

No ho sabem perquè no sabem quant dura la immunitat, però és una possibilitat. Tampoc no sabem els canvis que hi poden haver amb el virus. Pel que sembla no muta tant com el de la grip. En aquest aspecte ens aniria a favor. La immunitat marcarà la periodicitat de la revacunació. Però és possible que ho haguem de fer.

Tot i les vacunes, haurem de conviure amb la covid?

És possible que haguem de conviure amb ell. Dependrà en gran mesura de la immunitat de grup que tinguem i de la capacitat que tingui de quedar instal·lat en algun reservori, com per exemple reservoris animals, o fins i tot en humans de forma residual. Quan més immunitat de grup tinguem, menys capacitat tindrà de sobreviure. Pot ser que passi com la grip, que hi puguin haver casos però no amb la virulència ni amb les onades pandèmiques que hem tingut fins ara. Podria ser que quedi entre nosaltres i que vagi produint casos epidèmics periòdicament, però no pandèmics. Tornem a la immunitat grupal. La capacitat de contagi hauria de disminuir molt. Seria diferent a aquesta gran capacitat de propagació que té ara i que ens inunda els hospitals. Hi podria haver casos epidèmics, però no amb l'actual intensitat.

La covid no ho ha posat ni ho posarà fàcil, sembla...

No ho posa fàcil. Fins a quin punt hi ha una alarmisme en aquesta nova variant ? Qualsevol cosa té molt ressò i quan això es produeix encara no sabem fins a quin punt serà important o no. Però que no ens ho posa fàcil, això és segur. Cal recerca i temps. De mutacions n'hi continuaran havent i se'ls hi haurà de seguir el rastre. És una constant.