El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Manresa no permetia dividir pisos al centre històric. Després de constatar que la mesura perjudicava més que no pas beneficiava el sector, l’Ajuntament fa marxa enrere.
En les actuacions de reforma i rehabilitació del centre històric no s’admetia la creació de nous habitatges ni de sostres intermedis en edificis amb diversos propietaris.
L’aplicació d’aquestes condicions en alguns projectes presentats per obtenir llicència ha suposat la impossibilitat d’autoritzar la divisió horitzontal en actuacions de rehabilitació parcial d’edificacions.
Aquesta casuística ha portat a qüestionar la coherència d’aquesta condició amb la resta de normativa i amb els objectius generals del pla urbanístic de la ciutat i a tramitar la seva derogació.
Al centre històric, precisament en la zona de la ciutat que més necessàries son aquestes operacions, per l’elevada presència d’habitatge buit i el risc de degradació del parc edificat que suposa, la normativa incorre en la paradoxa de no poder subdividir un habitatge existent en altres de menor superfície quan es proposa com una actuació parcial com és la rehabilitació.
Per al regidor d’Urbanisme, David Aaron López, el fet que al centre històric no es permeti les divisions horitzontals en les actuacions de rehabilitació «penalitza amb un greuge comparatiu molt greu respecte la resta de barris i habitatges de la ciutat».
Hores d’ara, no s’entén la impossibilitat de subdividir-los en habitatges d’una superfície menor i s’està fent marxa enrere de la restricció.
Aquesta modificació forma part d’un paquet de canvis del POUM que, de moment, ha estat aprovat inicialment.
Durant aquests 3 anys llargs d’aplicació del pla urbanístic de la ciutat s’han detectat algunes errades materials així com alguns aspectes que mereixen reconsideració.
Es proposa modificar el redactat de les normes urbanístiques del POUM afectant un total d’11 articles, una disposició transitòria, un annex i dues fitxes de característiques d’àmbits de planejament derivat.
Els objectius són aclarir els dubtes en la interpretació d’alguns dels articles, esmenar errades detectades, incidir en aspectes que no quedaven prou especificats, proposar canvis que reforcin el criteri únic d’interpretació de les normes i corregir discrepàncies.
En vigor des de l’octubre del 2017
L’actual Pla d’Ordenació Urbanística Municipal fa prop de quatre anys que és vigent
El text del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) va ser aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Manresa el 21 de setembre del 2017, sense cap vot en contra, i va entrar en vigor a partir de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat el 26 d’octubre.
El POUM vigent no preveu noves àrees d’extensió que no estiguessin ja contemplades en el planejament anterior. Així, posa el focus en el creixement de la ciutat per l’est (àmbits de la Pujada Roja, els Trullols i les Cots) i en completar el teixit urbà de la ciutat pel nord-oest (barri del Mion-Puigberenguer).
Pel que fa a la construcció d’habitatges, el POUM preveu 9.112 pisos nous per acollir fins a 21.139 veïns, tenint en compte el pes de Manresa com a pol territorial. D’aquesta manera, la població s’incrementaria un 28%, passant dels 74.752 habitants d’aquell moment als 97.890, aproximadament, en un horitzó de 15 anys.
El document fa una aposta pel creixement sostenible de la ciutat i desclassifica 45 hectàrees de sòl urbanitzable que passa a ser no urbanitzable.
Pel que fa al nombre d’habitatges, el document preveu la creació d’11.280 habitatges, dels quals uns 7.000 seran nous i la resta són fruit de la rehabilitació del teixit urbà. És a dir, són habitatges que ja existeixen, però que no es poden rehabilitar i que, per tant, s’hauran de tirar a terra i fer de nou.
La proposta també preveu un 30% d’habitatge de protecció oficial. El llavors director general d’Urbanisme, Agustí Serra, va assegurar que es tractava d’un document «que aposta per la ciutat construïda i millora la superfície del sòl qualificat».
L’Ajuntament de Manresa va iniciar els treballs de redacció del POUM a finals de 2012, amb un ampli procés de participació ciutadana per recollir les aportacions dels diferents agents socials.
El document resultant prioritza la millora del centre històric, la renovació del teixit urbà i la reutilització del parc d’habitatges buit, reduint les previsions de creixement que feien altres figures de planejament.
Els canvis obren la porta als balcons de més d’1,20 metres segons l’amplada del carrer
Altres modificacions significatives del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM):
-Actualment l’article regula les dimensions dels cossos sortints transitables a un màxim d’una dotzena part de l’ample del carrer sense que es pugui sobrepassar dels 1,20 metres. És aquesta limitació del màxim de 1,20 la que es vol modificar, entenent que si no s’excedeix d’una dotzena part de l’ample de carrer, es podrien admetre balcons de longituds superiors als 1,20 metres si són oberts o semitancats.
-També es proposa ampliar a 1,50 metres el vol màxim dels cossos oberts a l’espai interior d’illa, conservant el límit d’un vintè del diàmetre de la circumferència inscriptible en aquest interior.
-D’altra banda, es manté el vol màxim de 1,20 metres per als cossos sortints tancats.
-Pel que fa a la zona agrícola de la Sèquia no hi ha motiu perquè en finques inferiors a 1 hectàrea s’hi admetin barraques com a tipus d’edificacions auxiliars de petites dimensions, i en finques inferiors a 2 hectàrees però superiors a 1 hectàrea no es pugui admetre. Es tracta d’una incongruència que cal esmenar.
-Les obres de reforma no havien quedat contemplades com a actuacions autoritzables als edificis, construccions i instal·lacions en situació de volum disconforme i fora d’ordenació.
-Es proposa incloure en les condicions d’ús del sistema de Recorreguts per a vianants (clau a) la possibilitat de desenvolupar aparcaments en subsòl o altres usos que puguin resultar complementaris.
