Un informe mostra l’«estancament» del 2017 al 2020 de pisos socials i assequibles
Segons dades de l’observatori municipal d’habitatge, del 2017 al 2020 es va constatar «un cert estancament en les possibilitats d’incrementar el parc de pisos socials i assequibles» a Manresa.
Els quatre anys el nombre d’habitatges de lloguer social de l’Ajuntament va ser 49 i el de l’empresa municipal Forum, 24.
Pel que fa al nombre d’habitatges de lloguer assequible de Forum va passar de 278 el 2017 a 252 el 2018, 238 el 2019 i 245 l’any 2020. La diferència negativa és de 33.
Les dades formen part de l’informe sobre el compliment dels criteris per a definir-se com a àrea amb mercat d’habitatge tens -al qual va fer referència el grup municipal del PSC en el darrer ple municipal- que afirma que aquest estancament «és compensat, en part, pels esforços d’aportació d’habitatge de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.
Aquest organisme de la Generalitat gestionava un parc d’habitatges a la ciutat el 2017 de 354 pisos que el març del 2019 era de 378 i el juliol del 2020 de 430, amb un increment de 76 pisos.
Situació de vulnerabilitat
L’informe fa referència a que la Mesa d’Emergència de l’Agència Catalana d’Habitatge va tenir el 2018 95 noves sol·licituds de les quals 25 van ser denegades o hi va haver desistiment i 6 van quedar pendents de resoldre; el 2019 les noves sol·licituds van ser 46 de les quals 6 van tenir resolucions desfavorables o hi va haver desistiment i 22 van quedar pendents de resoldre i el 2020 hi va haver 66 noves sol·licituds sense cap resolució desfavorable i tres desistiments i 52 estaven pendents de resoldre.
L’informe afirma que això provoca «una forta pressió, en relació a les persones demandants d’habitatge i la seva situació de vulnerabilitat».
El 2020, el nombre d’expedients amb demanda d’habitatge dels serveis socials municipals era de 773; les unitats familiars amb necessitats de lloguer assequible a 31 de desembre de l’any passat eren 129 i les unitats familiars amb necessitats de lloguer social a la mateixa data eren 84.
Segons l’informe, «hi ha una alta incidència de processos judicials que acaben en desnonament».
Preu del lloguer amunt
A més, la situació és de preu de lloguer amb una línia contínua a l’alça. A Manresa el preu mitjà del lloguer era de 345 euros l’any 2015; 364 euros el 2016; 396 el 2017; 432 el 2018; 470 el 2019 i 483 el 2020.
Aquesta progressió situa la capital del Bages amb una mitjana de preus dels lloguer d’habitatge que experimenta un creixement sostingut clarament superior al de la mitjana del territori de Catalunya.
A Catalunya, el preu mitjà del lloguer va créixer un 23,28% del 2016 al 2020, mentre que en el mateix període a Manresa va ser d’un 32,86%.
El 35% de la renda familiar és per pagar la llar
L’any 2020 a Manresa la càrrega del cost de l’habitatge en relació a la renda familiar disponible bruta era del 35,59%. Una dada millor que la mitjana catalana, que era del 50,07%.
Per ser considerat sector d’habitatge tens, la mitjana del cost del lloguer de l’habitatge en el pressupost personal o familiar ha de superar de mitjana el trenta per cent dels ingressos habituals de les llars. Una altra condició que Manresa també compleix és que els preus dels lloguers d’habitatge hagi experimentat, en els cinc anys anteriors un creixement interanual acumulat per damunt de la taxa interanual de l’índex de preus al consum.
El PSC diu que és «una fotografia dels darrers 4 anys»
El portaveu del grup municipal socialista, Felip González, va mostrar en el darrer ple l’informe sobre compliment dels criteris per a definir Manresa com a àrea amb mercat d’habitatge tens. González va dir que es tractava «d’una fotografia dels darrers 4 anys a Manresa» i va afirmar que amb l’estancament en les possibilitats d’incrementar el parc d’habitatge social i assequible a Manresa «tenim un problema que hem d’afrontar». Va afegir que les dades mostraven que la demanda d’habitatge a preu assequible era molt important. El polític socialista va destacar que el preu del lloguer a Manresa hagi crescut per sobre de la mitjana catalana.
Múltiples línies d’intervenció en marxa
Algunes de les accions per donar resposta a aquesta situació que recull l’informe són:
-Centralització del registre de demandes d’habitatge.
-Programa d’ajuts municipals al pagament de l’habitatge. A més, l’Ajuntament de Manresa té habilitades diferents partides d’ajudes individualitzades
-Programa de suport per pal·liar les situacions de pobresa energètica.
-Servei d’intermediació en deutes d’habitatge.
-Estudi diagnòstic específic dels col·lectius en risc d’exclusió residencial.
-Procés sancionador a grans tenidors sobre habitatges desocupats.
-Implantació d’un programa d’aval lloguer municipal.
-Mediació amb grans tenidors per la cessió d’habitatges a disposició de lloguer social. Aquesta mediació que ha comportat la recent signatura d’un acord de cessió de fins a 40 habitatges per a lloguer social amb la Sareb (vegeu Regió7 del 2 de juny).
-Rehabilitació municipal d’edificis privats a canvi del seu destí social.
-Sensibilització ciutadana per fomentar la cessió d’habitatges per a la borsa de lloguer social.
-Impulsar noves fórmules d’accés a l’habitatge.
-Control, seguiment i ajuts per la millora de les condicions dels habitatges que es posen a lloguer.
-S’ha dotat una partida amb la voluntat de poder llogar aquest 2021 dos habitatges més d’emergència.
-Està en tràmit una constitució de dret de superfície per a la construcció per part d’una cooperativa d’una trentena d’habitatges cooperatius sènior.
-Exercici del dret de tanteig i retracte sobre el parc vacant en el nucli antic. S’ha obert aquesta opció a tota la ciutat i s’estudien totes i cadascuna de les propostes rebudes.
-Foment de la masoveria urbana en col·laboració amb entitats del tercer sector. És un programa en desenvolupament des de fa anys que continua vigent.
-Microcrèdits a petits propietaris per a l’arranjament d’habitatges en el nucli antic. Continua desenvolupant-se el programa, que s’ha ampliat a tot a la ciutat malgrat continuï prioritzant el centre històric.
-Arranjament d’habitatges de persones grans i discapacitades.