L’anàlisi de la memòria d’activitat de la Fundació Althaia del 2020 resulta especialment complicada perquè cal posar en context unes xifres que són conseqüència d’una pandèmia d’una dimensió que no es recordava. La principal conclusió a la qual es podria arribar és que va mantenir el gruix de l’activitat assistencial malgrat l’epidèmia que va comportar, en ocasions, tenir els equipaments dedicats gairebé monogràficament a la covid.
En aquest context es van donar el 90% d’altes que l’any anterior. La baixada més gran de l’activitat és la reducció del 37% de les urgències hospitalàries ateses.
Cal recordar que des del mes de març de l’any passat la presència de la covid-19 ha estat constant i que en ocasions va obligar a dedicar els recursos de forma gairebé monogràfica.
Les quantitats d’altes, consultes externes, urgències, intervencions quirúrgiques i sessions d’hospital de dia que mostra la memòria d’activitat del 2020 són inferiors a les del 2019 però, en general, similars o superiors als volums que es comptabilitzaven fa alguns anys.
L’any passat, Althaia va donar 25.228 altes un 10% menys a les 27.911 del 2019, quan hi va haver una xifra rècord d’activitat. L’activitat de diàlisi es va mantenir amb 23.739.
Passa el mateix amb les xifres de consultes externes ateses, que l’any passat van ser 358.819, de les quals 101.560 van ser primeres visites i 257.259, visites successives.
El 2019 van ser 425.180, de les quals 136.609 van ser primeres visites i 288.571, visites successives.
La diferència és de 66.361 consultes externes, un 15% menys.
El percentatge s’amplia en les urgències, que l’any passat van ser 93.112 mentre que l’anterior, 147.641. Això vol dir que se’n van atendre 54.529 menys, un 37%.
Althaia ho explica perquè ha augmentat la complexitat dels pacients atesos i durant els primers mesos de la pandèmia va disminuir molt la demanda d’atenció sobretot de pacients poc o gens urgents i complexos.
L’any passat es van fer 20.283 intervencions quirúrgiques i el 2019, 25.677. La reducció és del 21%, però es concentra gairebé tota en l’activitat programada i no en la urgent. Durant més de dos mesos només es van fer intervencions urgents o no ajornables.
Així, l’any passat es van fer 2.073 operacions urgents i el 2019 van ser 2.409.
El gruix de la diferència es troba entre les 18.210 intervencions del 2020 en relació a les 23.269 de l’any anterior. En aquest cas, la reducció de l’activitat quirúrgica programada va ser de 5.059 operacions ( 22%) mentre que la urgent va ser de 336, el 14%%.
Per especialitats, la cirurgia ortopèdica i traumatològica va disminuir de 6.846 intervencions quirúrgiques realitzades durant l’any 2019 a 5.425 l’any passat.
La cirurgia general va passar de 4.518 a 3.646; l’oftalmològica, 2.312 a 2.009 i la plàstica i maxil·lofacial de 3.217 a 2.436.
Pel que fa a les sessions d’hospital de dia van baixar de 31.382 a 24.346, 7.036 menys amb un descens del 22,5%.
En l’assistència primària s’ha invertit l’ambulatori que tenia més activitat i que tradicionalment era el del Barri Antic per damunt del de les Bases. L’any passat va ser el de les Bases qui va tenir més feina. Durant la primera onada, l’activitat de l’atenció primària d’Althaia i l’ICS a Manresa es va unificar. En el cas d’Althaia, durant tres mesos va quedar centralitzada al CAP de les Bases ja que la seva infraestructura facilitava l’aplicació dels protocols.
Pugen les patologies de l’aparell respiratori
En un context de descens generalitzat de l’activitat hi ha una notable excepció: les malalties de l’aparell respiratori, el gran cavall de batalla de la lluita contra la covid-19. Les malalties de l’aparell digestiu i hepatobiliar van baixar de 2.075 el 2019 a 1.723 el 2020. Les de ronyó i les vies urinàries , de 1.149 a 932. Les malalties de l’aparell circulatori gairebé es van mantenir amb un lleuger descens de 1.573 a 1.550, el mateix que les neurològiques: 1.195 i 1.089. L’excepció són les malalties de l’aparell respiratori que van pujar de 2.523 el 2019 a 3.299 l’any passat.
