«Mai fallem a la cita del correfoc, i aquest any també hi hem volgut ser, encara que l’hàgim de mirar des de lluny», explicaven Jordi Hontecillas i Gemma Vilaseca, dos espectadors de l’espectacle Foc a la covid. L’actuació, protagonitzada pels diables de Xàldiga, es va celebrar dissabte a la nit al camp de futbol del col·legi La Salle de Manresa. L’escenari era inèdit, però les ganes d’embolcallar-se de la música i l’olor de pólvora característiques de la festa es mantenien intactes. 

El foc de Xàldiga torna a Manresa

El foc de Xàldiga torna a Manresa Laura Serrat

El muntatge, ideat per suplir el correfoc que l’any passat no es va poder celebrar a causa de la pandèmia, va aplegar prop de 800 espectadors que van tornar a gaudir dels balls de les figures del bestiari. En aquesta ocasió, les guspires no brillaven al centre d’una plaça plena de gent, sinó en un escenari allunyat del públic. «El correfoc és en essència un espectacle que implica contacte i moviment, enguany, però ens hem hagut d’adaptar a les restriccions», apuntava Manel Iglesias, de Xàldiga, amb l’esperança de poder tornar a ballar als carrers i les places de Manresa. 

De fet, l’argument de l’espectacle va ser la pandèmia i, més en concret, la capacitat dels diables a l’hora de desafiar-la. Per fer-ho, l’organització va recuperar un dels personatges que antigament havien aparegut a la festa, l’Espectre, que es va encarregar de conduir l’acte. «Benvinguts a l’infern», deia saludant a la concurrència. «Que surtin els moixogants i que cremin el bitxo verd», clamava. 

D’un en un, van sortir tots els elements del correfoc per demostrar qui era el més valent, i així poder acabar amb el virus. Bestiari, capgirells, moixogants, fogueres i fogaines ballaven sobre l’escenari amb els tambors dels Tabalers de fons. Dansaven en una atmosfera acolorida plena de llums, fum i foc. Malgrat l’absència del Boc i de l’espectacular pirotècnia del Bou, els protagonistes van combatre al seu rival, amb l’ajuda d’un públic que es va mantenir eufòric. 

Per celebrar la victòria, tots els personatges, que en total sumaven una cinquantena, es van reunir a l’escenari per ballar conjuntament la marxa del correfoc, mentre animaven al públic a il·luminar l’espai amb els telèfons mòbils. Uns focs artificials van cloure l’acte.