Deu professors de l’escola Renaixença de Manresa van ser depurats després del triomf de la dictadura franquista. Els docents impartien classe a les aules del centre, inaugurat el setembre del 1934, i tots ells van rebre represàlies per haver pres part d’un projecte educatiu innovador impulsat per la Generalitat republicana. A sis se’ls va separar del servei o, directament, els van inhabilitar, i quatre van ser traslladats a altres províncies catalanes o fora de Catalunya per desenvolupar la seva tasca docent, que a partir de llavors havia de ser sota el dictat del franquisme.
Una exposició en el mateix centre educatiu on aquests professors havien treballat mostra la posada en marxa d’un nou sistema pedagògic innovador i laic durant la Segona República, i com el franquisme, pocs anys després, posa fi a les aspiracions d’aquests docents en matèria educativa, i fins i tot els castiga. La mostra, titulada República i escola a Manresa (1931-1939), no només se centra en l’escola Renaixença, sinó que també fa pinzellades, a través de plafons amb fotografies de l’època, de què va significar per a la capital del Bages la posada en marxa del nou sistema educatiu.
La mostra ha estat produïda per l’Associació Memòria i Història de Manresa, amb textos de Joaquim Aloy i Pere Gasol, i el disseny de l’estudi Porta Disseny. L’exposició, que es pot visitar des del cap de setmana passat, encara es pot veure avui i el proper cap de setmana de 6 a 8 del vespre.
Carme Botifoll, de l’Associació Memòria i Història de Manresa, explica que «la mostra destaca els valors que els professors i el nou model educatiu volien aplicar a la ciutat i com això, finalment, es va veure frustrat». L’exposició dona context al visitant perquè copsi l’esforç de l’Ajuntament en matèria educativa amb la voluntat de millorar la qualitat de l’ensenyament i garantir l’escolarització de tots els infants, i és que dels 4.500 nens menors de 14 anys, 1.400 no anaven a l’escola. El consistori va gastar 900.000 pessetes de l’època en accions adreçades a educació, una tercera part de l’import total dedicat a obres de nova execució.
La mostra també es fixa en dues experiències singulars, les de l’escola Mestre Albagés i l’escola de l’Ateneu Cultura Popular Manresà. A la mateixa sala es pot veure una altra exposició de Memorial Democràtic que se centra en com es va viure la proclamació de la República arreu de Catalunya.
