El projecte de la UPC per recuperar metalls dels mòbils rep una ajuda de 180.500 euros

El projecte creat i desenvolupat a la UPC Manresa per recuperar mitjançant microorganismes els metalls dels residus elèctrics i electrònics -per als profans en la matèria, els batejats com microorganismes menja mòbils- ha rebut una ajuda vital per continuar endavant. Una injecció de 180.500 euros del Pla Estatal d’I+D+i del Ministeri de Ciència i Innovació en l’apartat Reptes de la Societat.

Amb el finançament rebut, l’equip coordinat per Toni Dorado, que és enginyer Químic i Doctor en Recursos Naturals i Medi Ambient, podrà seguir investigant. Malgrat els entrebancs que han trobat pel camí, el projecte ha anat fent passes endavant. Després d’aconseguir la patent estatal, cada cop tenen més a prop la internacional, i han construït en un petit espai del laboratori una planta pilot semiindustrial que els ajudarà a «valorar en un entorn més semblant al que trobaríem a la indústria l’eficàcia i l’efectivitat que pot tenir el procés de recuperació de metalls de residus electrònics». Una planta que és fruit dels projectes en què han anat participant els estudiants de la UPC a Manresa amb els treballs finals de grau i de màster. «També vam presentar una tesi doctoral amb aquest tema». Tot plegat «ens ha permès recollir la informació per dissenyar una planta d’aquestes característiques, que és el que veuríem en una aplicació final».

A més a més, volen ampliar la recerca al camp de les bateries «que a nivell de futur és molt important, pensant en el cotxe elèctric». Es tracta «que, quan aquestes bateries arribin al final del seu ús, puguem recuperar els metalls que són tan difícils d’aconseguir. Necessitem tecnologies que intentin buscar de manera més sostenible la seva recuperació».

Dorado remarca que l’equip que desenvolupa el projecte és paritari, fet que no és gens habitual en un món, el de l’enginyeria, on la presència de la dona no supera el 20%. L’integren quinze investigadors de les diferents àrees de la universitat manresana i també hi ha representat el Centre Tecnològic de Catalunya Eurecat.

Els entrebancs de què parlàvem tenen a veure amb el suport que els cal per seguir investigant, atès que són una universitat pública i, per tant, depenen bàsicament de les subvencions per fer avançar el seu projecte, batejat amb el nom de Biometallum.

Una de les ajudes que van obtenir abans de l’esclat de la pandèmia, de 100.000 euros, va ser a través de la convocatòria d’Indústria del Coneixement impulsada per la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat. «És un programa que va deixar d’existir i això ens va afectar negativament perquè tenia diferents fases i la idea del nostre projecte és continuar finançant les altres fases per acabar de portar-lo al mercat. Catalunya ara no té projectes de recerca destinats a universitats». Cal anar de la ma d’una empresa.

A una dècima del finançament

A final del 2020, amb l’ajut que els havia donat la Generalitat esgotat i sense possibilitats d’obtenir-ne un altre, es van presentar al pla estatal i el juny passat es va conèixer la resolució provisional segons la qual Biometallum «es va quedar a una dècima en una escala de 0 a 100 d’estar finançat». Van al·legar temes com el de l’equip paritari, «perquè creiem que no estava suficientment valorat», i de la joventut, perquè, en el seu cas concret, fa menys de deu anys que va presentar la tesi doctoral. «Ens van donar la raó i la dècima que ens faltava es va convertir finalment en quatre punts addicionals. Gràcies a això, la resolució definitiva d’aquest mes ens ha confirmat que podrem continuar, la qual cosa ens dona una seguretat per als propers tres anys, mínim».

Dorado assegura que demanar una ajuda d’aquestes característiques «és esgotador» i, alhora, critica el fet que en les convocatòries no es tingui en compte «cap factor de territorialitat», com el fet que el de Manresa és un Campus petit. «Sempre diem que és una cursa on es presenten tots els investigadors del país i uns van amb unes sabates de darrera generació i a uns altres ens toca anar-hi amb unes espardenyes».

Demostrar l’alternativa

En el que s’han concentrat en l’anterior etapa ha estat en «fer totes les proves de concepte per demostrar que hi ha alternatives respecte al que s’està fent actualment, que bàsicament és fondre el material per extreure els metalls o bé utilitzar reactius àcids molt agressius que desfan el material per recuperar els metalls. Això és fa a temperatures molt elevades. És un cost energètic molt gran i té un impacte ambiental molt gran. Nosaltres fem una alternativa més sostenible. En lloc d’utilitzar reactius de manera contínua, el que fem és un procés biològic. D’aquí venen els microorganismes que participen en el procés. El que fan bàsicament és generar l’agent que extreu els metalls de manera cíclica, amb la qual cosa no cal gastar constantment reactiu perquè ells mateixos regeneren aquest líquid una vegada han fet la seva funció i, per altra banda, es treballa a temperatura ambient i no calen els forns, que en processos convencionals treballen normalment a 1.200 graus», detalla.

Amb la nova ajuda i el coneixement que han anat adquirint, «el que volem ara és no centrar-nos només en el coure de les plaques de circuit, sinó també utilitzar-ho en el tema de les bateries, i ho volem fer integrant-ho tot. En una sola planta i en únic procés». A banda, «volem que sigui el més automàtica possible». És, diu, «un clar exemple d’economia circular». El planeta els ho agrairà.