Fem Manresa ha agraït la predisposició de l'equip de govern a l'hora d'escoltar les propostes que ha fet de cara a les ordenances fiscals. Considera que, gràcies a això, són unes ordenances amb "més intenció política" i que, per tant, van més enllà de la mera actualització dels impostos dels anys precedents. Malgrat tot, els tres regidors de la formació -Roser Alegre, Gemma Boix i Jordi Trapé- asseguren que "no són les ordenances que voldríem". Aquesta tarda han analitzat en roda de premsa les propostes que hi han fet que han estat acceptades. Han quantificat en 25 les seves aportacions, de les quals se n'han tingut en compte en les noves ordenances "un terç". Entre les que no s'han contemplat n'hi ha una que presentaran en forma d'esmena al ple municipal de demà dijous, en el qual hi ha prevista l'aprovació provisional de la modificació de l’ordenança fiscal reguladora de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) i de la modificació de diversos articles de determinades ordenances fiscals per a l’exercici 2022. En el cas de la primera ordenança, demanen que el recàrrec del 50% de l'IBI per tenir pisos buits durant dos anys seguits passi dels tres pisos o més que preveu ara a dos. Aquest recàrrec es començarà a emetre el 2022 (i no el 2023 com havíem dit) perquè el cens de pisos s'actualitzarà el 31 de desembre d'aquest 2021, de manera que amb aquest cens es podrà saber els anys que porten buits i l'any vinent ja es podrà començar a emetre l'IBI amb recàrrec.

Fem Manresa ha calculat que el salt de tres pisos a dos suposarà "un canvi substancial" ja que de 605 habitatges es passarà a 930, de 190 propietaris a 270 i d'una recaptació de 125.000 euros a una de 200.000.

La regidora Gemma Boix ha remarcat que la formació té "un model de ciutat mol clar" i que passa per gravar més a qui té més mitjançant les ordenances perquè siguin "més justes i tinguin un caràcter més redistributiu". Ha agraït la predisposició del govern manresà per escoltar-los i ha dit sentir-se "orgullosos" de les aportacions fetes.

Evitar els pisos buits mentre la demanda no para de créixer

La regidora Roser Alegre ha explicat l'esmena que presentaran demà al tema de l'IBI que, al seu entendre, és bàsica per evitar que hi hagi pisos buits mentre la necessitat d'habitatge no para d'augmentar.  També ha dit que és "una demanda històrica nostra i del moviment per a l’habitatge". Quant a la reacció negativa de la Cambra de Comerç de Manresa al recàrrec del 50%, ha valorat que s'entén que "estan mirant pels seus interessos" i ha dit que "no validem els seus arguments". Boix ha destacat que si una persona no pot llogar el seu pis sempre té l'opció de rebaixar-ne el lloguer i Alegre que, en el cas d'haver de fer obres, es pot recórrer a ajudes a través de Fòrum i de l'Oficina de l'Habitatge i que si aquestes ajudes es veu que són ineficaces o insuficients, també serà la manera que es millorin.

Alegre també ha celebrat que s'hagi acceptat, en part, una altra mesura proposada per Fem amb l'objectiu d'ajudar a la mobilització de l’habitatge a la ciutat, consistent a disminuir la bonificació del 90% en la quota de l’IBI als immobles de les empreses d’urbanització, construcció i promoció immobiliària d’obra nova. Tot i que van demanar la disminució del màxim que permet la llei (el 50%), de moment s’ha fet fins al 70%, "amb el compromís que el 2023 s’arribi al 50%", ha informat.

Jordi Trapé ha explicat altres propostes que s'han negociat i acceptat amb l'equip de govern, com la de passar de bonificar les plaques solars segons el cost de l’obra a fer-ho segons la potència amb la idea de "bonificar menys aquells pisos de major valor cadastral". Quant a la plusvàlua, ha posat de relleu que "han acceptat la nostra proposta d’incrementar al màxim (3,7%, actualment està al 3,64%) el percentatge anual d’increment del període de 0 a 5 anys amb l’objectiu de gravar més l’especulació". Hi ha afegit que "vam demanar un augment del tipus impositiu base, ja que érem la ciutat de més de 50.000 habitants amb el tipus impositiu més baix, i amb aquest canvi també vam demanar que s’incrementés el tram de renda per accedir a la bonificació per assegurar que no suposés un problema per a la gent amb menys recursos". Quant a l'IBI de l'Església, ha remarcat que "s’ha adquirit el compromís de gravar immobles de l'església que tinguin activitat econòmica".