"I vosaltres, us sentiu centre o perifèria?" Una reflexió inicial amb la qual Clara Peya obre el seu concert de la gira "Perifèria". I una resposta final del públic dret, aplaudint: un se sent més Clara Peya. Aquest divendres, la sala gran del Kursaal, s'ha immers, captivada per una acuradíssima proposta musical, en el debat vital de l'artista. Clara Peya estava acompanyada al centre de l'escenari per Vic Moliner, Dídak Fernàndez i Enric Verdaguer – que posa veu a totes les cançons d'aquesta gira – i als marges, per un equip molt ampli de persones que donen vida al projecte que està presentant aquest 2021: "Perifèria" .

En aquest nou àlbum – l'onzè de l'artista, que inclou temes com ¿Quién se atreve a hablar? O Quan ens crèiem Àngels –, la compositora i pianista palafrugellenca aposta per parlar d'un concepte tan delicat i poètic – com també ho són les seves cançons– com és el marge, la perifèria; un sentiment incòmode, una posició amb la qual tothom pot empatitzar, tant per haver-la viscut com per haver-la fet viure a tercers alguna vegada. L'artista, amb les onze peces musicals que configuren aquesta nova proposta, connecta amb el públic parlant de moments en què ella s'ha sentit, d'una manera o altra, perifèria. I ho fa des de l'exquisidesa de la música que crea i interpreta, ella al piano i veus.

El públic del Kursaal, que ha afirmat cap al principi del concert haver sigut testimoni d'aquest sentiment, s'ha deixat portar per la catarsi poètica que comporta escoltar Clara Peya i ha aconseguit connectar amb aquestes onze perifèries anímiques i conceptuals lligades, al cap i a la fi, a tot ésser humà. La clara corroboració de la connexió entre públic i artistes són els moments de pell de gallina que s'han pogut viure aquesta nit al teatre, en veure el públic dret – ara ja amb un 100% de l'aforament disponible ple– ovacionant els músics per retre homenatge a la proposta musical presentada; i es parla de moments en plural perquè no s'ha produït una vegada, sinó dues.

Un altre moment a destacar d'aquesta nit de vibracions al Kursaal és l'aparició de la cantant i violinista Xiluva Tomás, que ha protagonitzat amb delicadesa i precisió Mujer Frontera, un tema musical que funciona com a altaveu per recaptar diners destinats a l'associació Jornaleres de Huelva en Lluita.

Al final, Clara Peya al llarg de totes les seves composicions ha demostrat creure en el poder de l'art com una eina de transformació social; a curt termini, on segur que ha incidit ha estat a l'interior de cada persona que avui seia a les butaques vermelles, que segur que han sortit d'una manera diferent de com havien entrat, qüestionant-se quins són aquells moments i situacions en què s'han sentit perifèria. I aplaudint la tria que havien fet: escoltar la bona música de Clara Peya.