Les universitats manresanes aposten per aconseguir un equilibri entre la representació masculina i femenina a determinades carreres on es produeix un biaix de gènere destacat. Avui es celebra el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència amb l’objectiu de trencar estereotips de gènere i obrir la porta a què les nenes no vegin amb mals ulls optar a cursar disciplines científiques.
L’UPC Manresa es caracteritza per oferir graus relacionats amb l’enginyeria. Aquest sector històricament ha estat protagonitzat pel gènere masculí i això es reflecteix en la poca presència de dones en els graus que ofereix aquesta universitat. En aquest sentit, amb les dades generals de l’UPC es denota una tendència a l’alça en presència de dones mentre que en el cas de Manresa varia depenent del curs però es manté més o menys estable. En l’actual curs hi ha un 12,2% de dones estudiant a l’UPC de Manresa. En cap dels graus la xifra arriba al 50%, sent enginyeria química la que més s’apropa a l’equilibri amb un 45,3% de presència femenina. Pel que fa al professorat, 3 de cada 4 membres del Personal Docent i Investigador (PDI) són homes. La diferència s’accentua en el cas dels catedràtics, en què només 1 de cada 10 és una dona.
En el cas de la FUB, que ofereix graus relacionats amb les ciències socials i ciències de la salut, la situació és clarament inversa. Pel que fa als estudiants, gairebé un 70% són dones mentre que pel que fa al PDI la representació femenina és del 59%. En el seu cas, pel que fa als òrgans de govern també compten amb més dones que homes mentre que el patronat de la FUB, que no depèn directament de la universitat, sí que té més representació masculina.
La sotsdirectora de Comunicació i Estudiantat i vicedegana de l’UPC, Rosa Giralt, destaca la manca de referents femenins com a un dels motius del biaix que es produeix a la universitat entre homes i dones. «La tecnologia en general no té referents femenins o no n’hi ha gaires. Això fa que existeixi la percepció de que són carreres per homes i que hi hagi dones que no s’animin a cursar aquestes carreres», afirma Giralt que afegeix que aquesta decisió pot ser «perquè les dones es pensin que és difícil i també que pensin que només és per homes i que no hi encaixarien». En aquest sentit, Giralt apunta que «un alt percentatge de les noies que ens arriben són molt bones».
En relació amb les carreres que es fan a l’UPC, la vicedegana diu que «el problema és la desconeixença». «Tothom sap que fa un advocat, un professor, un metge... però molta gent desconeix quina és la feina d’un enginyer», destaca.
En el cas de la FUB també comparteixen la visió de la manca de referents. «Intentem oferir models diversos, tant masculins com femenins, en tots els àmbits. El que passa és que la inèrcia de la societat és la que és i costa trencar amb aquests biaixos», diu la degana de la Facultat de Ciències Socials, Sílvia Mas. «Quan pensem en un científic normalment ens ve el cap la imatge d’un home occidental. Hem d’intentar oferir models de dones científiques i que les nenes, des de ben petites, ja se sentin interpel·lades per la ciència i que vegin que també és cosa seva», destaca.
Les dues universitats viuen situacions similars en la problemàtica però diferents en quant al gènere. En tot cas, ambdues tenen l’objectiu de treballar per assegurar la igualtat de condicions i d’oportunitats en els dos casos.
Una iniciativa vol fomentar la vocació científica i tècnica per trencar estereotips de gènere
El Museu de la Tècnica de Manresa acull avui un projecte que busca fomentar vocacions científiques i tècniques en la infància fusionant informàtica i química per trencar estereotips de gènere.
En l’activitat, on hi participen tant l’UPC com la FUB de Manresa, 30 nenes crearan el seu propi robot a través de peces de LEGO amb el que duran a terme experiments químics.
«Hi ha dues disciplines amb un desequilibri pel que fa a la presència de dones, i amb aquesta activitat volem ensenyar a les nenes com de divertida pot ser la informàtica relacionant-la amb experiments de química», expliquen Marta Tarrés i Toni Dorado, dos dels impulsors de la iniciativa, a Regió7.
El projecte va tenir la segona millor puntuació de la convocatòria estatal del Ministeri de Ciència i aplega més d’una vintena d’agents i institucions de la comarca.
El Govern afavorirà els projectes liderats per investigadores
El Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya emprendrà una sèrie d’iniciatives amb l’objectiu de promoure el talent científic present al sistema català de coneixement i afavorir la igualtat de gènere a les universitats i els centres de recerca. Concretament, potenciarà que les properes convocatòries de línies de suport a la recerca del Govern discriminin positivament els projectes encapçalats per dones investigadores.
Aquesta política en favor de la paritat de gènere en l’àmbit del coneixement tindrà una primera concreció en la propera convocatòria dels ajuts de suport a les activitats dels grups de recerca (SGR), amb la voluntat que s’incorpori als criteris de concessió de la resta d’ajuts competitius a la recerca impulsats des del Departament.
També es planejaran fórmules de suport adreçades a les dones investigadores destinades a fer compatible la maternitat amb la seva activitat de recerca. Així es pretén minimitzar l’afectació sobre la trajectòria professional de les investigadores de les baixes per maternitat i les reduccions de jornada lligades a la cura dels infants.
A Catalunya només un de cada quatre catedràtics d’universitat són dones
El nombre d’estudiants, però, continua tenint representació majoritàriament femenina
A les universitats catalanes, les dones són majoritàries considerant els nous ingressos de grau (55,6%), titulats de grau (58,5%), nous ingressos de màsters (56,1%) i titulats de màster (58%). El percentatge de tesis llegides s’equilibra pràcticament al 50%, però entre el professorat associat les dones ja són menys que els homes (47’1%) i entre els catedràtics d’universitat i de centres adscrits ja clarament minoritàries (25’5%). Són algunes de les dades que s’extreuen de l’últim balanç realitzat per la Generalitat de Catalunya amb dades del curs 19-20.
Respecte a estudiants matriculats en graus i màsters tecnològics, al curs 2019-2020 la xifra de dones en especialitats de l’àmbit de l’enginyeria i l’arquitectura era de 12.144, en front dels 38.204 homes, un 24,1% del total.
Es produeix un patró similar en l’àmbit de la investigació i la recerca. Al global del sistema de coneixement català, les dones investigadores encara representen un percentatge inferior respecte als homes: del conjunt de 30.159 persones dedicades a la ciència a Catalunya l’any 2020, només 11.696 són dones, un 38’8% del total. El percentatge ascendeix lleugerament fins al 41,1% si es considera el total de persones dedicades a activitats de recerca i desenvolupament (20.868 dones sobre 50.776).
Si bé en les primeres escales de la carrera científica hi ha un balanç de gènere molt equilibrat, les diferències creixen als estadis intermedis i superiors. D’aquesta forma, només un 43% del personal científic dels centres CERCA, un 28% de les caps de grup júnior i un 24% de les sènior són dones.
Espanya és el país amb més nombre de científiques i enginyeres d’Europa
Espanya és el país d’Europa amb més científiques i enginyeres. Un 49,3 % de les persones que treballen en aquests àmbits són dones, segons dades de l’oficina estadística de la Comissió Europea (Eurostat). Per altra banda, però, només el 25% de les persones matriculades en alguna branca d’enginyeria a les universitats són dones.
A nivell més general, Espanya és un dels països d’Europa amb un percentatge més alt de dones doctorades. Segons l’estudi «She Figures 2021», desenvolupat per la Unió Europea, l’any 2018 el 52,60% de les persones doctorades a Espanya eren dones. La mitjana a la Unió Europea és del 48,10%.
A nivell estatal es confirma un augment en la presència d’investigadores durant els darrers anys. Segons l’últim balanç del Govern estatal, les dones són el 41% del personal investigador d’Espanya, per sobre de la mitjana europea que es troba al 34%. Tot i això no existeix aquest equilibri en el sector empresarial, on s’accentuen les dificultats de gènere també en l’àmbit científic.
