De fora té l’aspecte d’un modern microones. Però és una impressora 3D per elaborar plats cuinats. La base dels aliments, elaborats prèviament, es col·loca dins uns cartutxos especials, es programa amb la forma que es vol aconseguir i es deixa fer fins que acaba.
Per fer una sípia amb patates, per exemple, el plat s’ha estofat prèviament. S’ha triturat, colat, i s’ha extret tot el líquid possible per aprofitar, només, la part més sòlida. El mateix amb la salsa bolonyesa que acompanyava l’albergínia farcida. «Seria com fer una infusió de vedella per extreure’n al màxim el seu gust», explicava a la cuina de l’Escola d’Hoteleria de la Joviat l’estudiant Genís Santos. Tot amb la textura idònia, que és amb el que es va treballar primer fa mesos per evolucionar, ara, cap a un menú equilibrat. Segons l’opinió de Santos, ara mateix no és viable tenir un aparell d’aquest tipus, però quan es millori i es simplifiqui «jo el veig a les cases. Serà com qualsevol aparell domèstic de cuina».
De la impressora es passava al plat, i del plat a la plata. Quan els cambrers entraven a la sala explicaven els detalls de cadascun d’ells a les persones que havien de fer el tast. Com es faria en un restaurant de nivell.
Menjar sempre el mateix
El professor de cuina de l’escola Daniel Pons explicava que per elaborar els plats «hem fet moltes proves, hem cuinat molt i hem triturat moltíssim. La prova error ens ha anat ensenyant com ho havíem d’entomar». Comentava que «quan ens van plantejar el projecte ens vam adonar que els pacients sempre acaben menjant el mateix. En el moment que apliques 3D canvia molt. És una tecnologia que ha d’evolucionar moltíssim, però és una bona iniciativa».
Posava com a exemple que una patata i mongeta pot ser molt bona. Però «quan la bulls i la trinxes és un puré. Convida poc a menjar. En el moment que li dones un altra format i el màxim de saludable, tindràs ganes de menjar». Igual pot passar amb la sípia. «Si la cuines i la tritures no es percep igual. Nosaltres el que fem és cuinar-la de forma tradicional, separem els gustos i el sabor final és el màxim de semblant al que es podria menjar una persona sense de disfàgia».
Amb 3D han fet escudella, lluç amb carbassa, pasta amb ceps, pollastre, trinxat de col i patata o rissoto. «Es pot fer de tot, però hi ha productes que ens causen més problemes com els arrossos, la pasta o tot el que porti fibra». Per fer les molles amb xoriço «ens ha costat bastant trobar la textura». Allò de la prova error.
