Rafel Pérez, metge especialista de Medicina Interna i cap de la Unitat de malalties infeccioses d’Althaia, ha estat un dels referents mèdics per a l’abordatge del coronavirus a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Quan aquesta afectació sembla que entra en una via de control, arriba un nou virus, la verola del mico. Els casos sospitosos de verola del mico a la regió central són tots negatius. Hi ha una alerta per la presència del nou virus a tot el sistema de salut perquè és molt contagiós, però fins ara no hi ha hagut afectats molt greus.
Doctor Rafel Pérez, vostè ha estat combatent el coronavirus de tu a tu. Creu que hem de patir per l’aparició del nou virus de la verola del mico?
Jo crec que no. No és una malaltia tan contagiosa com la que encara tenim, la covid. No és ni de bon tros tan contagiosa, ni com la covid, ni altres malalties infeccioses. Crec que és una nova malaltia, que hem d’estar a l‘aguait, que l’hem de conèixer, i hem d’estar preparats, però sense crear alarma.
Diu que l’hem de conèixer i estar preparats. El coneixement ja el tenim, aquí? I estem preparats, doncs?
Estem preparats i no té el grau de contagiositat de la covid. Fins fa un mes no coneixíem la malatia. És un virus que circulava per Àfrica. Sabíem que afectava primats no humans, però que, ocasionalment, a l’Àfrica, se’n diagnosticaven casos esporàdics en humans. La diferència és que ara ha sobrepassat el seu àmbit. Hi havia hagut algun diagnòstic esporàdic amb una persona que havia viatjat en algun d’aquests països, però la diferència és que ara s’han acumulat casos de persones que no tenien l’antecedent epidemiològic d’haver viatjat a l’Àfrica.
Però l’origen deu ser algú que hi ha viatjat i que ha portat el virus?
Segurament. Viatgers, pot ser. I que hagi fet una transmissió de persona a persona, no d’animal a persona. Això no havia succeït d’una manera generalitzada fins ara. Es transmetia en animals i havia quedat localitzat a l’Àfrica.
Estem preparats per tractar-la? Qui ho ha de fer, l’atenció primària o la hospitalària?
Es pot atendre a primària, però pot arribar per qualsevol porta d’entrada al sistema de salut, a primària o a urgències. Crec que s’ha fet un esforç de divulgació per informar al sistema sanitari, de cara a identificar els casos sospitosos. Salut pública està preparada, i ens envia els procediments per notificar-ho, per, secundàriament, identificar els casos perillosos.
Com ho hem de tractar, com si tinguessin una verola?
Sí. És una malaltia febril, que afecta la pell. És el que en diem una malaltia exantemàtica. Hem de fer la notificació a Salut Pública i després fer les proves diagnòstiques que permetin confirmar la infecció.
Aquest estiu viatgem a l’Àfrica o millor que mirem altres destinacions?
Crec que podem viatjar a l’Àfrica. Això no ha d’afectar la nostra manera de moure’ns.
La població nascuda abans del 1980 està vacunada de verola humana. La vacuna que s’utilitza per aquesta verola ofereix un nivell alt d’immunitat també per a la infecció amb verola del mico. Aquesta població, que és la més gran, no té perill de quedar infectada?
La verola del mico és de la mateixa família que la verola humana. La immunització per la vacuna de la verola humana dona una protecció important, del 70 o 80 %. Segur que és efectiva. La població més gran, en aquest cas, té més protecció.
Amb els casos que hi ha hagut, no s’ha de plantejar una vacunació per a tots aquests que no l’han rebut?
No. La contagiositat és limitada. Només es planteja vacunació en cas de contactes estrets. Davant d’un cas sospitós, seguir la cadena epidemiològica i intentar vacunar els contactes estrets. Fer una campanya de vacunació general, ara per ara, no cal.
És una malaltia que ara per ara no presenta casos de molta gravetat. Això també deu tranquil·litzar els metges?
Sembla que es comporta d’una manera benigna. Hi ha dos clons de virus, el de l’Àfrica central i el de l’Àfrica Occidental, i sembla que el que circula és aquest, que és més benigne. Es parla de taxes de mortalitat inferiors a l’1%. A vegades pot ser que només apareguin algunes lesions sense saber ben bé de què.
La covid ens ha fet conèixer més el món dels virus. Ara n’apareix un altre. Serà un tema recurrent?
Cada dia més. N’hi ha moltíssims. Són virus que fan salts d’espècie. Ho era la grip aviar, també, o la sida. La globalització i la immediatesa ho facilita i tindrem més virus presents en el nostre dia a dia.
