El Ministeri de Sanitat ha alertat en les últimes hores de 23 possibles contagis de la verola del mico a la Comunitat de Madrid, casos que se sumarien als ja registrat a Portugal i al Regne Unit. Estem davant d’una malaltia força desconeguda per part de la població catalana, perquè fins ara a Europa se n'havien detectat molts pocs casos.

Alguns experts en la matèria, com la viròloga Margarita del Val i Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, han ofert una roda de premsa aquest dimecres per informar sobre els símptomes d’aquest virus i la seva capacitat de transmissió en els humans.

Segons Simón, ara per ara no es tem que hi hagi un gran brot d'aquest virus a Espanya, però cal estar alerta. "No és probable que generi una transmissió important, però no ho podem descartar", ha advertit. També ha explicat que no es considera una malalt "particularment contagiosa entre persones" i que la transmissió persona a persona és "limitada".

Origen del nom

Segons explica l’Agència Nacional de Salut Pública dels Estats Units (CDC, per les seves sigles en anglès), aquesta tipus de virus, similar a la verola, va ser descoberta al 1958 en colònies de micos que es feien servir per a investigacions. Per això, el nom que se li va donar va ser el de la verola del mico (‘monkeypox’ en anglès).

El primer cas en humans es va registrar 12 anys més tard, al 1970, al cos d’un nen de 9 anys de la República Democràtica del Congo. Des d’aleshores, el virus s'ha localitzat en 11 països africans i s’ha exportat a altres continents en diverses ocasions, segons informa l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Quins animals transmeten la verola del mico?

Igual que ha passat amb altres malalties històriques com la grip espanyola –amb una denominació que suggereix un origen equívoc– el nom de la verola del mico també pot portar a crear certa confusió. Tal com explica l’OMS, la infecció per la verola del mico s’ha detectat en diverses espècies d’animals, tot i que majoritàriament és transmesa per ratolins silvestres.

La llista d’espècies que poden contagiar-la inclou els esquirols, les rates gegants de Gàmbia, els ratolins de quatre franges, els lirons nans africans i, també, els primats. El nom, tot i així, fa referència únicament als simis, que transmeten menys la malaltia.

Els símptomes

El quadre clínic inicial normalment inclou febre, mal de cap, dolor muscular, inflamació dels ganglis i cansament. Dies després es desenvolupa una erupció a la pell de color rosat que sovint comença a la cara i s'estén a altres parts del cos. La majoria de persones es recuperen en un parell de setmanes, però en alguns casos es pot produir una malaltia greu.

Sense tractament ni vacuna

No hi ha vacuna ni tractament específic disponible. El tractament és simptomàtic i de suport. Ja s'han confirmat quatre casos confirmats al Regne Unit sense antecedent d'història de viatge a zones de risc i tres casos a Portugal, que en té dos més pendents de confirmació i quinze en investigació.

Simón ha explicat que el que més els interessa ara mateix és detectar l'origen de la infecció, que "hauria de ser algun cas arribat d'Àfrica".