Els manresans Jordi Bardina, Esteve Comellas, David Martínez i Teresa Mas van ser quatre dels detinguts en l’operació Garzón, de la qual ara fa 30 anys. Una operació contra l’independentisme disfressada de missió antiterrorista. Els quatre van ser presents, ahir, juntament amb una seixantena més de persones, en un acte polític organitzat a la Plana de l’Om per set organitzacions independentistes que, a banda de servir per fer i per reivindicar la memòria històrica, va voler ser un homenatge als detinguts.

Conduïda per la regidora de la CUP Roser Alegre, la vetllada la va cloure Albert Botran, diputat al Congrés per la CUP, que va llegir un per un els noms dels 45 detinguts amb el consegüent aplaudiment dels assistents.

El polític va vaticinar un nou cicle de mobilitzacions i va demanar resistir. «És el que fem ara: persistir i resistir, perquè l’1 d’octubre tornarà». Va remarcar que actualment, a diferència del 1992, hi ha més organització i solidaritat entre els qui treballen per ser lliures i ho va aprofitar per destacar la feina que es porta a terme en aquest sentit des del Bages en actuacions judicials relacionades amb la lluita independentista. Va cloure la seva participació insistint en la necessitat de seguir lluitant. «Per ells i pels que vindran».

L’acte el va obrir Ramon Piqué, un dels detinguts a l’operació Garzón i actual president de l’associació Memòria contra la Tortura. Va explicar que «ahir a la nit [dimecres per al lector] de fa 30 anys em van portar a la comandància de la Guàrdia Civil de Manresa i avui [ahir per al lector] hem aparcat al costat».

L’activista va repassar els capítols de repressió des de la Llei d’Amnistia del 1977. Pel que fa als fets de fa 30 anys, va explicar que el 2004, quan el Tribunal Europeu dels Drets Humans va condemnar l’Estat espanyol, els qui ho havien tirat endavant estaven tan escarmentats amb la justícia que no s’havien preparat un discurs per si guanyaven; només per si perdien. Va recordar i destacar la valentia dels familiars dels encausats i va recriminar l’ocultació d’alguns mitjans, a la qual també es va referir Botran.

L’advocada Eva Pous, militant d’Alerta Solidària, que va ser molt més breu, va insistir, com ells, en la importància de la memòria.

Una ràtzia contra l’independentisme que va tenir un infiltrat manresà

Operació Garzón és com es coneix una operació policial que va consistir en la detenció de 45 persones vinculades al moviment independentista català per presumpta pertinença a l’organització armada Terra Lliure, entre les quals quatre de manresans.

L’operació, que principalment es va dur a terme entre el 29 de juny i el 14 de juliol de 1992, la va dirigir el titular del jutjat central d’Instrucció número 5, Baltasar Garzón, amb l’objectiu de desarticular el moviment independentista català a les portes dels Jocs Olímpics de Barcelona.

El 1995, 25 dels detinguts van ser jutjats i, d’aquests, 18 van ser condemnats per pertinença a Terra Lliure. 17 dels detinguts van denunciar tortures però, malgrat les evidències, mai no es va obrir cap investigació. Sí que es va posar en marxa un procés judicial que va acabar al Tribunal Europeu dels Drets Humans el 2004, el qual va condemnar l’Estat espanyol per haver-se negat a investigar les denúncies de tortures.

El 2005, Garzón va explicar en les seves memòries que Josep Maria Aloy, un manresà que tenia 52 anys i que en aquells moments treballava en temes de seguretat de l’empresa Cirsa al Brasil, era l’infiltrat dels serveis secrets espanyols a l’independentisme català i un dels informadors que van guiar la ràtzia preolímpica del 1992.