El regidor de Ciutat Verda de Manresa, Pol Huguet, era aquest divendres al matí un servidor públic especialment feliç. La raó: l'enderroc de la resclosa situada sota el pont de l'antiga carretera de Manresa, a tocar de la passarel·la de Rajadell. L'actuació suposa treure del mig del pas de la riera una resclosa que hi feia de tap i impedia que els peixos autòctons del riu Cardener arribessin a la riera perquè les condicions no eren les idònies i que, en canvi, hi tinguessin vida espècies invasores com peixos sol, peixos gat i barbs de l'Ebre, entre d'altres. Quan la piconadora ha esmicolat la construcció de formigó i ha començat a circular l'aigua que durant anys ha estat estancada i ha omplert de llot un bon tram de la riera i l'ha buidat de vida, Huguet ho ha celebrat.

L'actuació forma part de l'operació per renaturalitzar Can Poc Oli, que inclourà enderrocar, quan es pugui, l'antiga discoteca Pont Aeri. De moment, l'any vinent ja hi ha un pressupost assignat per enretirar el paviment de l'aparcament de la discoteca. Les obres per eliminar el calaix de formigó tenen un cost de 3.569,5 euros que paga l'Ajuntament, mentre que la propera intervenció, la de l'aparcament, que es durà a terme a partir del segon semestre del 2023, en constarà 200.000 provinents dels Fons Next Generation dels Plans de Sostenibilitat Turística 2021, que s'han rebut una mica tard. Abans, dins de la mateixa operació, s'ha suprimit l'activitat agrícola en una parcel·la existent per tal que la natura la torni a ocupar i esdevingui un prat i s'ha tancat l'aparcament de la discoteca amb la intenció que la gent no hi entri, alhora que s'ha buidat de deixalles. L'objectiu global de l'operació és "tornar a la natura la capacitat per autogestionar-se i regenerar-se de manera espontània i recuperar els processos naturals".

300 metres de la riera que estaven morts

Huguet ha admès que "és un dia significatiu per als ecologistes de Manresa" per la retirada "d'una infraestructura que era una antiga canalització coberta amb formigó que exercia una barrera pel pas de peixos, sediments, aigua, etcètera, i generava un impacte ambiental important, sobretot pel que fa als peixos que viuen al Cardener i que no podien pujar aigües amunt per anar a pondre els ous. Si no hi hagués aquesta resclosa, en èpoques de crescuda podrien pujar fins al gorg dels Esparbers per pondre-hi els ous i tornar". Fins ara no ho podien fer. Per altra banda, aquest tap, ha remarcat, feia que "des de la resclosa i fins a 300 metres en amunt, això estigués inundat de manera permanent, excepte en èpoques de gran sequera, i això vol dir que hi havia una làmina d'aigua contínua i que els sediments s'anaven acumulant". Segons els estudis fets, la qualitat de l'aigua en aquest punt era pèssima i no hi vivia cap peix. "Aigües avall n'hi viuen, mig quilòmetre més amunt, n'hi viuen, però just per damunt de la resclosa durant 300 metres, no, perquè és un mar de fang, de llot i l'únic que hi viu és algun cuc d'aigües putrefactes".

Un repte pendent: adequar les altres rescloses

L'operació d'enderroc s'ha provat primer amb una pala, però la consistència de la construcció de formigó ha obligat els operaris responsables a fer-la amb la piconadora i a enretirar després amb la pala les restes esmicolades, que avui mateix s'han carregat en un camió per portar-les a l'abocador. Així que la resclosa ha quedat destruïda, ha començat a circular l'aigua. Huguet ha anunciat que "vam fer uns estudis previs i veurem com canvia la població de peixos d'aquí a mig any i d'aquí a un any per treure conclusions i això ens ha de servir per abordar un repte pendent que tenim com a ciutat, que és com adaptem les moltes altres rescloses que tenim al Cardener i alguna de petita que encara queda a la riera de Rajadell". Totes elles, ha concretat, són infraestructures més petites i amb menys impacte que la de la riera de Rajadell. "En alguns casos, la solució serà treure-les quan són rescloses de baix valor, que no estan catalogades, etcètera; en altres casos, no s'han de treure i el que és farà és una adaptació de la resclosa". Vol dir "fer un dispositiu de pas de peixos, una escala de peixos, el que sigui".

Els canvis si hi ha una riuada

Tot i que Huguet ha puntualitzat que si hi ha una riuada no es pot saber amb exactitud què passarà, sí que ha afirmat que "només pot anar cap a millor perquè, si treus una barrera, el nivell de l'aigua baixarà i, quan vingui una crescuda, no començarà a omplir-se des del metre sinó des dels 20 centímetres, per tant, el risc d'inundació, que en aquesta zona és elevat -ha recordat-, baixarà".