Manresa i el seu Ajuntament tenen en aquests moments fronts públics de transformació per valor de més de 300 milions d’euros.
Ajuntament, empreses municipals, Generalitat i govern central financen inversions en serveis i obres tan importants com el nou contracte de neteja, el soterrament d’un tram de la línia fèrria dels Catalans, la conversió de la Fàbrica Nova en un pol de coneixement, la potabilitzadora mancomunada a l’Agulla, la nova seu de la Generalitat, la nova planta de tractament de residus del parc ambiental de Bufalvent, el Museu del Barroc, l’ampliació del Nou Congost, el desenvolupament del polígon industrial del Pont Nou i múltiples actuacions sobre patrimoni i turisme.
La confluència d’iniciatives municipals, d’empreses i consorcis públics, administracions superiors i l’arribada de fons europeus ha obert el ventall de projectes que convergeixen a la capital del Bages d’una forma i amb un abast extraordinari.
Només el nou contracte de la recollida d’escombraries i neteja de la ciutat suma cent milions d’euros. ERC i Junts van aprovar que Fomento de Construcciones y Contratas continuï encarregant-se 11 anys més del servei de neteja de Manresa, després de guanyar el concurs públic convocat.
L’adjudicació contempla una inversió de 10 milions en maquinària i material i la transformació del servei que s’oferia fins ara amb la implantació de contenidors tancats, recollida diürna i àrees d’aportació de deixalles amb tots els contenidors.
Un canvi de model com aquest, que no s’ha aplicat de forma generalitzada en cap ciutat de la mida de Manresa, farà necessària la contractació, per 2,5 milions d’euros, d’un servei d’informació i una campanya d’implantació al llarg de 5 anys.
Coneixement, mobilitat i aigua
A la Fàbrica Nova, futura seu de la UPC Manresa, la primera estimació de la primera fase és de 41 milions d’euros, dividits en l’adquisició de sòl i edificis, 12,3 milions; la rehabilitació d’edificis, 26 milions i la construcció d’obra nova, 2,8 milions.
A aquesta quantitat caldrà sumar el cost de la segona fase, en la qual es preveu la urbanització de l’entorn, aparcaments, la construcció de l’edifici annex i actuacions al Centre Històric, entre d’altres.
Una altra gran operació és la de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que destinarà a l’entorn de 40 milions d’euros per fer arribar la línia Llobregat-Anoia a la plaça Espanya de Manresa (30 milions) i per perllongar-la fins al parc de l’Agulla (10 milions).
La nova parada que rellevarà l’actual Baixador, que anirà a terra, es farà sota el Passeig-plaça Espanya i el tren arribarà a l’Agulla per La Parada.
La previsió és que les dues obres es puguin fer juntes, que comencin a final del 2023 i que estiguin acabades en un any i mig o dos.
D’altra banda, el Pla Estratègic d’Aigües de Manresa 2020-2025 té com a actuació més rellevant en infraestructures la construcció d’una nova Estació de Tractament d’Aigua Potable, ja que la dels Dipòsits Nous està exhaurint la seva vida útil. El nou equipament tindria un cost estimat d’uns 25 milions d’euros, es faria a prop del llac de l’Agulla, donaria servei també a Sant Fruitós i Santpedor, i es començaria a posar en funcionament d’aquí a 3 anys.
Govern, indústria i residus
Ja han començat les obres d’enderroc de la futura seu del Govern de la Generalitat a Manresa. La finalització es preveu el 2027, un any més tard del que s’havia anunciat inicialment, i passarà de costar dels 12,5 milions d’euros pressupostats d’entrada a 20,6.
La futura seu de la Generalitat a la Catalunya central, que ocuparà l’edifici dels antics jutjats, a la Baixada de la Seu, juntament amb l’antiga seu de Creu Roja Manresa al carrer de Galceran Andreu, tindrà una superfície total construïda de 7.083 m2.
El conjunt de la intervenció per urbanitzar el polígon industrial del Pont Nou està valorada en 15,8 milions d’euros, dels quals l’avinguda de l’Esport suposa a l’entorn d’1,6 milions d’euros.
Aquest 1,6 milions d’euros, per ordre judicial, l’ha d’assumir l’Administració i els propietaris en comptes d’assumir 15,8 milions hauran de pagar 14,2 milions.
Pel que fa a la planta de tractament de residus municipals del Bages, fracció resta, es tracta d’una instal·lació per minimitzar les tones de deixalles que es continuen en l’actualitat colgant a l’abocador del parc ambiental de Bufalvent quan podrien ser reciclades.
Fa 3 anys, l’Ajuntament va comunicar que la Generalitat havia posat sobre la taula una subvenció directa de 10,5 milions d’euros que havia de permetre començar les obres de la planta de tractament el primer trimestre del 2020 per tenir-les enllestides a final del 2021 o començament del 2022. No ha estat així.
Museu, pavelló i medi ambient
Continuen les obres del futur Museu del Barroc de Catalunya a l’antic col·legi Sant Ignasi. Les obres van començar el 2016 i suposaran una inversió total propera als 8 milions d’euros, dels quals l’Ajuntament paga el 35% mentre que la resta -5,2 milions- s’han aconseguit a través de subvencions de la Generalitat, del govern de l’estat i dels fons europeus Feder.
El Nou Congost ampliat costarà fins a 8 milions d’euros i tindrà sis mil localitats.
El pavelló, que just enguany ha fet 30 anys, passarà de tenir 8.000 a 11.000 metres quadrats i guanyarà localitats. De les 4.500 d’ara (consta que en té 5.000, però n’hi ha 500 que no són reals), passarà a tenir-ne 6.000.
L’alcalde Marc Aloy va anunciar l’inici del procés de contractació de l’equip d’arquitectes que ha de redactar el projecte per situar-lo en el «top tres» dels pavellons de bàsquet de Catalunya, després del Palau Sant Jordi i de l’Olímpic de Badalona.
En l’àmbit mediambiental, la Generalitat invertirà 1,6 milions per solucionar els problemes que presenta el col·lector d’aigües residuals a l’alçada de Sant Pau. La intervenció evitarà episodis d’abocaments d’aigües residuals al riu.
Un altre projecte important és el protagonitzat per una quinzena d’entitats liderades per l’Ajuntament de Manresa que estan portant a terme al sector de can Poc Oli per recuperar espècies naturals en una finca pública de 6 hectàrees on hi ha l’antiga discoteca Pont Aeri.
Diners d’Europa
Els Next Generation han aportat fins ara a la ciutat 16,1 milions d’euros. 8,2 milions són per rehabilitar amb criteris d’eficiència energètica 443 habitatges de la ciutat. Es tracta d’habitatges del barri del Xup, del grup d’habitatges de Francesc Cots, de les Cases de Xocolata, del grup d’habitatges de Sant Rafael i de les Cases de la Culla.
També hi ha 2,7 milions per recuperar el patrimoni històric d’ús turístic del Camí Ignasià; 2,5 milions per millorar la qualitat i l’atractiu turístic de la ciutat a partir del seu paper com a destinació final del Camí Ignasià, i 2,3 milions per promoure el transport públic i la mobilitat sostenible.
Entre els equipaments valuosos anunciats hi ha el nou servei per a infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals o l’esperadíssima escola Valldaura.
Sense estar quantificada la despesa, s’ha anunciat la reurbanització del carrer d’Àngel Guimerà per convertir-lo en illa de vianants, la nova comissaria de policia al passeig de la República i el nou parc de bombers, que es construirà al polígon de Bufalvent.
Aquest són els projectes de més abast i impuls públic, però cal subratllar operacions privades a l’Alcoholera o Concòrdia o la públic-privada de l’Anònima, entre d’altres, que transformaran espai públic.