Antonio Gil Olcina (Lorca, 1942) és catedràtic d'Anàlisi Geogràfica i rector emèrit de la Universitat d'Alacant. Les seves 250 publicacions tracten sobre climes de la Península Ibèrica, canvi climàtic, xàfecs copiosos i intensos, i sobre la regió climàtica del sud-est ibèric.
Per què hi ha tanta por a Espanya a parlar de transvasaments?
El rebuig recent dels transvasaments, per oposició de les comunitats autònomes cedents, té una fita important l'estiu del 1994, en el marc del dur període de sequera del 1993 al 1996. Històricament, el plantejament de transvasaments va precedir el dels pantans.
A què es refereix?
Cal recordar que l'any vinent es compliran 600 de la sol·licitud, el 1420, del transvasament Xúquer-Vinalopó. Històricament, pot recordar-se així mateix el de les aigües del Castril i Guardal a la conca del Segura, projectat des de començament del segle XVI. I, en el primer terç del segle XX, durant la II República, els projectes de millora i ampliació dels regs de Llevant amb cabals del Tajo o de l'Ebre.
Considera que el Tajo-Segura té futur en un escenari de reducció de pluges?
La hipòtesi de reducció de precipitacions, pel seu interès i transcendència, necessita encara molt estudi i recerca. No està tan clar que s'hagin de produir els decensos de pluges dels quals es parla.
El Tajo té alternatives per poder dotar de més aigua el transvasament?
El protocol addicional del Conveni d'Albufeira estableix que Espanya, per complir els requisits ambientals i d'ús, ha de lliurar en l'embassament fronterer de Cedillo un volum anual de 2.700 hm3, si bé el flux mitjà en davantera és d'uns 9.000 hm3 anuals. Sens dubte, aquesta diferència podria constituir una dada de reflexió per determinar realment de quina quantitat d'aigua estem parlant.
Espanya està preparada per assumir la factura elèctrica de la producció d'aigua dessalinitzada?
La dessalinització d'aigua té un cost real de gairebé 1 euro/m3, que els agricultors no poden assumir. Només excepcionalment, en situacions de sequera, és possible, legalment, la subvenció parcial. El que ens ha de quedar clar és que parlem d'un complement.
