Emoció elèctrica

Quan la Fórmula E feia els seus primers passos, pels volts de l'any 2012, pocs podien preveure un èxit tan ràpid. L'aposta per un format de monoplaces 100% elèctrics en un escenari de circuits urbans -la major part totalment inèdits-, formava un atrevit còctel, els resultats del qual eren imprevisibles. Sis anys i quatre temporades després, es pot afirmar amb rotunditat que la Fórmula E gaudeix d'una molt bona salut.

Una prova d'això és el creixement que ha experimentat a tots els nivells i que ha portat diversos pilots de reconegut prestigi i les principals marques de la indústria de l'automòbil a decantar-se per l'electricitat. I és que el plantejament i la cada vegada major visibilitat d'aquesta competició ha aconseguit atreure l'atenció d'aficionats i una nòmina de participants cada vegada més prestigiosa.

Amb accent espanyol

Lluitar al món de l'automobilisme de velocitat és molt complicat, atesa l'allargada ombra que projecta la poderosa Fórmula 1. Una circumstància de la qual era perfectament conscient Alejandro Agag, un dels socis fundadors de la Fórmula E i actual CEO i màxim responsable del campionat, durant els inicis de la competició.

Un marcat accent espanyol que es reforça en altres nivells de l'estructura organitzativa com és el cas de Manolo Ortiz-Tello, director d'Operacions de cadascuna de les proves que se celebren als continents americà, europeu, africà i asiàtic.

A més, la graella de la temporada que arrencarà d'aquí a poc menys de tres setmanes es reforçarà amb la presència de Dani Juncadella. El pilot barceloní, després de diverses temporades al DTM a l'escuderia Mercedes AMG (que ha decidit deixar el certamen), s'incorpora a l'equip HWA, filial de la firma alemanya, com a provador i pilot reserva de Stoffel Vandoorne i Gary Paffett. Un reforç de luxe per a una formació que servirà de pont a la marca de l'estrella per al seu definitiu assalt a la competició com a equip oficial la temporada 2019-2020.

Aposta elèctrica

L'èxit de la Fórmula E s'ha consolidat al llarg de tots aquests anys gràcies a una encertada i innovadora visió de la competició. No obstant això, han aparegut altres factors que han ajudat de manera considerable a l'auge d'aquestes carreres.

En aquest sentit, la cada vegada més constant «demonització» dels combustibles fòssils i l'auge de l'electricitat -en totes les seves aplicacions als nous sistemes de propulsió-, han estat fonamentals perquè els constructors més destacats del sector s'hagin decantat per aquests monoplaces elèctrics.

Un total d'onze equips entre els quals es troben escuderies amb un més que extens palmarès al món de la competició. Aquest és el cas de l'ABT Audi Sport, el Panasonic Jaguar, el Techeetah DS, el BMW Mario Andretti o el Mahindra Racing. Com a principals novetats per a l'actual temporada cal destacar la continuïtat del E Dams -ara sota la tutela de Nissan després de reeixides temporades amb Renault- o l'arribada de l'HWA, pas previ a l'arribada oficial de Mercedes AMG la temporada 2019-2020. Una sisena temporada en què també aterrarà Porsche amb una estructura pròpia, després de deixar el mundial de resistència l'any passat. Sens dubte, una clara mostra de l'interès que ha generat el certamen entre la indústria.

Però aquesta expectació també s'ha estès entre els pilots. Els volants dels monoplaces elèctrics estan cada vegada en mans més experimentades. En aquesta ocasió, nous noms provinents de la Fórmula 1 reforçaran la graella. És el cas de Felipe Massa, Pascal Wehrlein i Stoffel Vandoorne.

Destaca especialment la decisió presa per l'actual company de Fernando Alonso, que deixa el seu seient en una escuderia com McLaren (de la qual pocs esperen un ressorgiment a curt termini) per posar-se als comandaments d'un dels cotxes de l'equip HWA amb l'objectiu de consolidar-se en un futur dins l'estructura de Mercedes AMG.

Tots ells trobaran la dura competència d'altres noms il·lustres que han passat per la màxima categoria, com és el cas de Sébastien Buemi, Luca di Grassi, Jean-Eric Vergne o Nelson Piquet Jr, i que ja gaudeixen d'una notable experiència a bord d'aquests monoplaces. No menys destacable és l'arribada de Gary Paffett, actual campió del món del DTM i que ha acompanyat Mercedes-Benz en el seu trasllat a la Fórmula E.

Evolució tècnica

Des dels seus inicis, la Fórmula E ha hagut de lluitar per fer-se un lloc en un món tan arrelat com el de l'alta competició amb l'evident obstacle de prescindir de la gasolina. I no només del combustible, sinó també del so dels motors, un element clau, que fins i tot es podria considerar intocable per a molts aficionats a les carreres.

Davant d'aquest panorama, el certamen ha hagut d'evolucionar a passos de gegant per poder oferir un alt nivell d'espectacle, partint d'una tecnologia que encara té un notable marge de desenvolupament i millora. Un procés d'innovació que es veu clarament reflectit en els totalment nous monoplaces Gen2, dissenyats per a aquesta nova temporada. En primer lloc, i a diferència de la Fórmula 1, les espectaculars solucions aerodinàmiques que mostren els cotxes estan congelades per reglament i no poden patir cap tipus de modificació al llarg de tota la temporada. Cal destacar que aquests models no tenen aleró posterior, i és el gran difusor situat a la part posterior del cotxe el gran encarregat de generar tota la càrrega aerodinàmica.

Per primera vegada des que el campionat va arrencar l'any 2014, els pilots només faran servir un monoplaça per carrera per competir. Les bateries ara tenen la capacitat suficient per cobrir la distància completa d'una carrera de 45 minuts, de manera que el canvi de cotxe obligatori ha estat eliminat.

Tots els equips de la Fórmula E obtenen l'electricitat de bateries idèntiques provinents de McLaren, que pesen 374 quilograms. La bateria d'ions de liti es troba col·locada entre el seient del pilot i el sistema de propulsió. Té una capacitat de 52 kWh i pot ser recarregada en tan sols 45 minuts.

Cadascuna de les escuderies s'encarrega de desenvolupar el seu propi sistema de propulsió, que està format pel motor, l'inversor, la caixa de canvis, part de la suspensió posterior i el programari. Per contra, la resta del cotxe és idèntica per a tothom. Com a la Fórmula 1, el pilot s'asseu en un xassís monocasc de fibra de carboni, desenvolupat per complir els estàndards de seguretat de la FIA.

Les estructures de polímer reforçat amb fibra de carboni (CFRP) a la part davantera, posterior i lateral, proporcionen una seguretat màxima. També és nou -i igual que a la Fórmula 1- el sistema halo -col·locat sobre el cockpit- que proporciona una protecció addicional per al cap dels pilots.

El pes mínim del cotxe és de 900 quilograms (pilot inclòs), amb unes prestacions d'acceleració de 0 a 100 km/h en 3,1 segons i una velocitat màxima d'uns 240 km/h.

A més, aquesta temporada l'organització ha introduït el «Mode Attack» per a tots els equips, el qual permet circular durant un temps determinat i en unes zones delimitades prèviament a la màxima potència disponible, 225 kW. Quan els pilots activin el Mode Attack s'encendran uns díodes LED (un nou sistema de seguretat imposat per la FIA) que s'il·luminaran en un altre color per afavorir que tant els aficionats com els espectadors puguin identificar en quin moment es fa ús de la màxima potència.

Pneumàtics específics

La cinquena temporada de l'ABB FIA Fórmula E tornarà a comptar amb pneumàtics Michelin com a principals protagonistes. La marca francesa, sòcia fundadora de la competició, va aprofitar els primers tests de pretemporada realitzats al Circuit Ricardo Tormo, a València, per presentar els nous pneumàtics Pilot Sport.

I és que la Fórmula E s'ha convertit en un excel·lent laboratori de proves per a Michelin. A diferència d'altres competicions en què s'utilitzen pneumàtics amb compostos de diferents dureses o variants específiques per a condicions de sec o mullat, a la Fórmula E es limita el ventall a una única opció, de manera que s'ha de garantir un rendiment homogeni en tot tipus de condicions.

Unes exigències sobre les quals es va desenvolupar l'anterior model del pneumàtic Pilot Sport EV, i que ara han estat millorades amb la introducció d'aquesta nova generació Pilot Sport. Entre altres detalls, aquests pneumàtics són més lleugers que els seus antecessors; els davanters han rebaixat el seu pes 2 quilograms, mentre que els posteriors ho han fet en 2,5 quilograms. D'aquesta manera, cada monoplaça estalvia un total de 9 quilograms, que correspon al 20% del pes total que suposen els pneumàtics.

L'eficiència energètica ha estat un altre dels pilars sobre els quals s'ha basat l'evolució dels Pilot Sport per, sense perdre gens ni mica el seu rendiment o seguretat, aconseguir una notable disminució de la resistència al rodament. Un aspecte que adquireix encara més rellevància de cara a la propera temporada de la competició, ja que, com hem comentat, no es podran realitzar els canvis de vehicles que es feien anteriorment durant la carrera, i s'haurà d'afrontar amb el mateix monoplaça la totalitat de la prova.

Amb tot, malgrat que el Pilot Sport sigui un pneumàtic de competició, la la versió destinada a Fórmula E gairebé no es diferencia dels pneumàtics de carretera de la gamma Michelin per a turismes, excepte pel disseny utilitzat als seus laterals. De fet, les dimensions dels Pilot Sport per als monoplaces de la Fórmula E són 24/64-18 a l'eix davanter i 27/68-18 a l'eix posterior, que equivalen a unes dimensions de 245/40-18 i 305/40-18, respectivament, per a cotxes de carrer.

Nou calendari

El creixement que ha experimentat el campionat ha transcorregut de forma paral·lela a l'interès que han mostrat diverses ciutats de tot el món a l'hora de formar part del calendari de la Fórmula E.

En aquesta ocasió, la competició gaudirà d'una distribució de les carreres amb importants novetats, com ara la cita inicial a Ar Diriyaha (Aràbia Saudita) o la dels traçats de Sanya a la Xina, o el suís de Berna, que enguany substitueix la cursa celebrada fins ara al centre urbà de Zuric. A més a més, es podrà gaudir de carreres urbanes en ciutats com París, Roma, Mònaco i Nova York.