Noves referències tot terreny

La irrupció del fenomen SUV ha provocat molts danys col·laterals al tradicional mercat de l’automòbil. Fins fa pocs anys, entre els models més venuts del mercat hi trobàvem els tradicionals monovolums o fins i tot berlines de mida mitjana, però de mica en mica els vehicles tot camí s’han anat imposant i actualment són una alternativa vàlida per a un elevadíssim nombre d’usuaris. Aquesta imparable moda crossover ha estat capaç d’arraconar un segment com el dels tot terrenys autèntics, que a més ara també rep l’amenaça de les actuals tendències d’electrificació i les restrictives reglamentacions mediambientals.

En aquest escenari, i dirigit a aquells que anhelen o necessiten recórrer a veritables prestacions off-road, s’enquadra l’Ineos Grenadier. Un model fabricat per Ineos Automotive que s’ha creat des de zero, tot i que sobre uns fonaments més que sòlids. La marca britànica pertanyent al gegantí hòlding industrial Ineos es va plantejar com a repte la creació d’un tot terreny que fos capaç d’ocupar l’espai que deixava lliure l’anterior generació del Defender, especialment després de l’anunci de Land Rover de cessar la producció.

Al volant del Grenadier

Després d’una primera presa de contacte al volant del Grenadier, podem afirmar que Ineos complirà el seu objectiu. Després de conèixer de primera mà com Ineos Automotive ha adaptat la factoria francesa de Hambach (abans propietat de Daimler i on encara es fabricarà durant un parell d’anys l’actual generació de l’Smart elèctric), vam tenir l’oportunitat de posar-nos al volant d’una de les 130 unitats de preproducció del Grenadier.

Una prova feta en exigents condicions «fora de pista» sobre un terreny enfangat i extremadament relliscós en què el Grenadier es va comportar a la perfecció. La nostra unitat equipava un motor de benzina de 285 CV de procedència BMW –igual que l’alternativa dièsel de 249 CV, també acoblada a un canvi automàtic ZF– i vam tenir l’oportunitat de comprovar l’eficàcia d’un model que està causant molta expectació.

D’aquesta manera, i sense cap tipus d’ajudes electròniques habilitades, el Grenadier es va defensar a la perfecció en un traçat on vam poder verificar algunes de les xifres fins ara no comunicades per la marca, com per exemple uns angles d’atac i sortida de 35, 5 i 36,1 graus respectivament, un angle ventral de 28,2 graus, una altura mínima al terra de 264 mm i una altura de pas de gual de fins a 800 mm.

Altres dades, com per exemple una capacitat de remolc de 3.500 quilos, la implicació de marques com Magna Steyr o Carraro en el seu desenvolupament o el fet de recórrer a proveïdors de contrastat prestigi com és el cas de BF Goodrich o Recaro mostren l’afany mostrat pels responsables d’un projecte en què res ha de fallar.

Si bé és cert que les unitats provades corresponien a models presèrie, sí que disposaven de multitud de detalls del model definitiu, com per exemple les espectaculars consoles frontal i del sostre al més pur estil aeronàutic o el característic disseny exterior, ple de detalls dirigits a reforçar una proposta única en l’actual mercat dels vehicles tot terreny.