És Bob, Robert o Roberto, depèn del lloc del món on sigui, però Martínez (13-7-1973 Balaguer) sobretot és l'entrenador de moda, ara al capdavant de la selecció de Bèlgica, un tècnic que d'aquí a uns dies complirà 45 anys i ha aconseguit el reconeixement del món del futbol.

Nascut a Balaguer (Noguera), una localitat d'uns 17.000 habitants, Robert Martínez va mamar el futbol des de petit a casa seva i va rebre els primers ensenyaments del seu pare, Roberto, que durant dotze anys va dirigir l'equip de la localitat en Tercera Divisió.

Amb setze anys va decidir acceptar una oferta per jugar en les categories inferiors del Saragossa i cinc anys després estava de tornada a casa. Amb tots els dubtes sobre el seu futur professional, Robert Fernández va pensar que li quedaven moltes coses per fer.

Va aprofitar el temps a Saragossa, va iniciar estudis de fisioteràpia i va fer les seves primeres tentines com a entrenador de l'equip femení de l'escola de fisioteràpia d'aquesta ciutat.

En una entrevista a la revista 'Panenka', la seva mare Amor Montoliu va recordar que Robert sempre va ser el primer en tot. El primer a declarar-se objector de consciència en el seu Balaguer natal, el primer espanyol a triomfar a les illes Britàniques, el primer a marcar un gol en la FA Cup i també el primer a fer jugar un equip britànic com si els seus jugadors s'haguessin criat a la Masia.

I és que Robert Martínez ha begut en el passat de les fonts tàctiques de Víctor Fernández al Saragossa, de Johan Cruyff al Barça o de John Benjamin Toshack a la Reial Societat. Com a cruyffista convençut, Bob Martínez té també Pep Guardiola com a referent.

El tècnic és dels que considera que en el futbol existeix sempre una segona oportunitat i així s'ha concedit a nombrosos jugadors des del moment en el qual ell també les va tenir.

Amb 21 anys, de tornada a casa, després d'haver jugat en el filial del Saragossa i debutat a Primera Divisió, va rebre la trucada d'un representant de Dave Whelan, el propietari de la marca JBB i del Wigan Athletic. Va signar per aquell club amb dos jugadors més del filial saragossista: Jesús Seba i Isidro Díaz.

Des d'aleshores, ha anat complint passos, tant com a jugador com les banquetes. Com a futbolista va patir per la seva tècnica i el seu gust pel 'passing game', en un futbol basat en el joc directe per influència del rugbi.

Va jugar en el Wigan, en el Motherwell, Walsall, Swansea i Chester, fins que al febrer de 2007 el Swansea gal·lès el va reclamar com a entrenador jugador.

Sempre recorda que aquell dia de febrer va perdre una aposta que tenia creuada amb el seu pare per veure qui dels dos jugaria durant més temps.

El Swansea li va donar la primera oportunitat (2007-08), però el Wigan va tornar a confiar-hi. Durant els cinc anys amb els 'Latics' (2008-2013) va aconseguir el títol de la FA CUP, després va signar per l'Everton (2013-16) i a l'agost del 2016 va substituir Marc Wilmots com a seleccionador belga. Un any després havia classificat a Bèlgica per al Mundial.

Molts analistes anglesos es van posar les mans al cap quan el 2011 va descartar ser l'ajudant de sir Alex Ferguson al Manchester United. Molts imaginen el que hauria canviat a l'Old Trafford amb la marxa del veterà 'Fergie' i l'arribada de Bob.

Però no va poder ser, perquè no va acceptar. Asseguren que Ferguson li va deixar un missatge al seu mòbil, però Roberto només utilitza el telèfon una hora al dia i va tardar una setmana a escoltar el missatge i tornar-li la trucada. També va dir no després d'escoltar una oferta procedent de la propietat del Liverpool.

En aquell temps volia tornar al Wigan tot el que li havia donat i ho va aconseguir. Futbolísticament, Martínez és un enamorat del joc de toc: "Ell només reconeix obertament en públic que és un entrenador cruyffista, però amb mi no presumia de ser un fan incondicional del meu pare. La qual cosa diu molt del seu caràcter humil", ha assegurat Jordi Cruyff, amb qui va coincidir uns quants anys a Anglaterra.

Després d'haver arribat fins a la penúltima ronda en un Mundial, Bob, Robert o Roberto està disposat a seguir fent història i potser, sense plantejar-s'ho, troba l'oportunitat de tornar fins a la casella de sortida, perquè Espanya busca seleccionador amb urgència.