Sense estimar no es pot viure, oi? és una frase «que surt molts cops» a la novel·la La vida al davant, d’Émile Ajar (pseudònim del francès Romain Gary), que va guanyar el premi Goncourt el 1975. Va ser adaptada al cinema per Moshé Mizrahi el 1977 (aquí es va titular Madame Rosa), i va obtenir l’Oscar a millor pel·lícula de parla no anglesa. Francesc Parcerisas, director del Grup de Teatre de l’ACR de Fals, destaca que no ha fet cap adaptació ni de la novel·la ni de la pel·lícula «perquè seria impossible perquè és molt extensa i toca molts temes», sinó que s’hi ha inspirat per fer una creació pròpia. Així, agafa els personatges del barri Pigalle de París, que als anys 70 estava ben associat a la prostitució i la marginació, i reconstrueix la història de la vella prostituta jueva que té fills acollits d’altres companyes «des de la part dels sentiments, la convivència entre cultures (l’àrab, la jueva, la francesa), la solidaritat... i al final es toca també l’eutanàsia, perquè la protagonista ja està al límit de la seva salut i es planteja perquè no té dret a decidir quan vol morir».
L’obra s’estrenarà avui al Casal de Fals,se’n farà una altra funció dissabte que ve, i s’espera que sorgeixin bolos. Parcerisas es va atrevir a tirar endavant aquest muntatge perquè va trobar el jove actor que necessitava per al personatge principal. El paper d’en Momo recau en Agustí Baena, de 14 anys, que viu a Avinyó i estudia a Artés, però té família a Fals. De fet, el seu avi, Josep Centelles, també actua a l’obra.
