S

i les consultes de diumenge haguessin estat un referèndum vinculant, ara mateix els independentistes no estarien contents: en una selecció de municipis nacionalistes el sí no ha arribat al 30% del cens, i cal pensar que al conjunt de Catalunya, incloses les zones metropolitanes, el percentatge seria encara inferior. Però la comunitat internacional, que és molt mandrosa a l'hora de canviar fronteres, exigiria probablement uns resultats molt clars, del tipus del 51% del cens. D'altra banda, si fos un referèndum vinculant, els partidaris del no s'haurien mobilitzat i haurien preguntat als 7,5 milions de catalans: "volem barallar-nos amb Espanya?", que és l'altra manera de plantejar aquesta mena de consultes. Que alguns o molts ho trobessin demagògic no impediria que es posés sobre la taula.

Però el de diumenge no era un referèndum vinculant, sinó un acte d'agitació política que, com a tal, ha tingut un èxit formidable i que pot tenir efectes notables en la política catalana dels propers mesos, fins i tot si no arribés la nova i més gran onada de consultes que es prepara per a Sant Jordi -i que inclouria Barcelona. L'efecte principal és el d'haver posat al capdamunt de l'agenda un afer que crema a les mans de la majoria de protagonistes institucionals, començant pel tripartit. Socialistes i republicans s'han anat entenent a còpia d'amagar les qüestions que els enfronten, i la independència n'és una. Mentre s'ha considerat un objectiu republicà a mitjà i llarg termini, no ha destorbat la redacció del programa "d'esquerres i catalanista", però quan el moviment de consultes urgeix els partits i els seus líders a pronunciar-se, i encara més quan s'insinua l'aparició d'una nova força política que porti aquesta onada a les eleccions, ja no és possible esquivar l'escomesa. Esquerra ha de fer front a les seves contradiccions, igual que Convergència, que veu restringit l'espai de la seva ambigüitat des del moment en què molts dels seus votants simpatitzen amb una línia que es fum de l'Estatut que Mas va pactar amb Zapatero. Mentre el corrent central de la política catalana s'escabella per defensar la seva constitucionalitat, els de la consulta li diuen: "no us hi canseu, és paper mullat".

L'únic consol que tenen els sacsejats dirigents de la política estatutària és que López Tena i Uriel Bertran han celebrat l'èxit de la festa tirant-se els plats pel cap i dient-se cul d'olla com qui diu a peu d'urna. Segur que han batut algun rècord de velocitat en la bajanada. A Madrid estan aplaudint amb ganes.