U
na nevada de poc més de tres hores, que va deixar uns quatre centímetres de neu, va provocar una aturada general de comunicacions i vida escolar al Bages. Va ser una nevada de les que cauen amb una certa regularitat: no cada any, però sí, com a mínim, cada quinquenni. A les comarques més avesades a la neu, com el Berguedà, la vida va continuar amb força normalitat. Fins i tot a l'Anoia, inclosa Igualada, el ritme vital es va mantenir amb algunes alteracions. Per contrast, al Pla de Bages, i de forma molt especial a l'àrea urbana de Manresa, els centres educatius van quedar gairebé buits o van tancar, els moviments per carretera es van reduir al mínim i no funcionava el transport urbà. Una reacció de prudència és, en aquests casos, molt positiva; però quan la prudència es practica amb desmesura pot vorejar l'excés de comoditat. Que el bus urbà de Manresa, per exemple, en comptes de col.locar cadenes als vehicles, deixés de funcionar quan feia mitja hora que nevava i no tornés a funcionar fins al cap de vuit hores, causa, com a mínim, estranyesa, en unes circumstàncies en què, precisament, el transport privat està desaconsellat. També causa estranyesa que la maquinària i el personal desplegats per treure neu dels carrers no ho haguessin fet encara a migdia en vies tan importants i inclinades com la carretera de Vic o la carretera de Santpedor. A les escoles es va donar per suposat que les classes s'havien de suspendre i centenars de pares van decidir que calia refugiar-se a casa; anar a l'escola o a la feina va deixar de ser obligatori en molt poca estona. Molta gent va decidir molt fàcilment i molt ràpidament que calia suspendre-ho tot. Tenen els ciutadans del Pla de Bages una por especial a les grans nevades perquè les han patit? Això els fa ser especialment prudents? Potser sí. Esperem que sigui això.
