E
n un darrer article en aquest diari ("Qüestió de fe", 17 d'abril) el senyor Lluís Piqué, arquitecte, defensava el projecte de remodelació de la plaça de la Reforma de Manresa per qüestió de fe; fe en la transformació que s'està produint en aquest espai urbà per atendre les necessitats funcionals de la ciutat. La mateixa fe que, segons ell, van tenir els manresans en anteriors etapes històriques, com les que van convertir el Puigcardener d'un poblat iber a una fortalesa romana, a una església romànica i, finalment, a un temple gòtic. I defensava que, per a benefici d'aquesta funcionalitat, es puguin perdre "imatges de postal".
No entraré en qüestions de fe, sinó en raons, per matisar alguns aspectes dels seus arguments. No posaré en dubte les raons i les necessitats que van portar els nostres avantpassats a determinar canvis radicals en el perfil de la seva ciutat. Enderrocaven una església per construir-ne una altra a sobre, sí, però també les guerres i revoltes ho feien, i sense cap funcionalitat. També les ciutats industrials enderrocaven muralles i barris i les que es van quedar ancorades en estructures socioeconòmiques de base rural han conservat el seu patrimoni arquitectònic.
El que no podem fer és valorar les accions del nostre temps amb la mateixa visió del passat. El que ens diferencia als ciutadans del s. XXI dels del s. X, XIV o XIX és que hem anat incorporant a les nostres necessitats de funcionalitat i de transformació de l'espai urbà (progrés material, qualitat de vida, salubritat, accessibilitatÉ), un respecte per la nostra història i pel patrimoni que hem heretat. És a dir, tenim una perspectiva de valoració de l'art i de la petja de la història que no s'havia tingut mai abans. Això també vol dir de valoració de les nostres "postals". Per què hem de canviar-les, doncs, si ens agraden?
Abans les transformacions urbanes podien durar dècades (potser la Reforma va pel camí) i els estils artístics i arquitectònics se succeïen sense gaire recança pel que es deixava enrere. Avui, en canvi, elements urbans de fa 50 anys ja els valorem com a susceptibles de ser inclosos en el catàleg patrimonial. El que ens diferencia d'altres moments de la història és la nostra sensibilitat per entendre que no podem prescindir del llegat patrimonial, sigui material o immaterial, i això inclou un temple gòtic o un quiosc modernista, però també la imatge de postal que en tinguem. Sempre es poden crear noves postals, però no cal que sigui sobre les que ja tenim interioritzades en l'imaginari i el paisatge col·lectiu. Ser capaços de compatibilitzar les necessitats funcionals del nostre temps amb la preservació de les postals de sempre és el que fa que la transformació de les ciutats d'avui sigui molt més interessant i alhora complexa que el que ho ha estat en el passat. Per això tenim les eines, les tècniques, el coneixement i els professionals que ho poden fer possible.
