E
ns diuen que som en un estat de dret i, segons la Constitució Espanyola, els ciutadans tenim els mateixos drets i deures, almenys teòricament. Però, a vegades, tot plegat és més paper mullat que una altra cosa, segons ens demostra la pràctica habitual d'algunes multinacionals. Concretament, em refereixo a les innombrables queixes per l'actuació de diverses companyies de telefonia mòbil, que són el nostre pa de cada dia, sense que ningú solucioni realment els problemes, alguns dels quals provocats per aquestes companyies, que ac-tuen sovint impunement sense que el suposat estat de dret utilitzi la seva capacitat per parar-los els peus. Però, em referiré a un cas flagrant d'indefensió manifesta per part d'una coneguda meva a qui Telefónica Móviles de España SA i la seva filial Movistar va fer un contracte fraudulent, com tants i tants casos, que tot i ser denunciats són sistemàticament oblidats per les diverses administracions, començant per les anomenades forces d'ordre públic i de la seguretat de l'estat, inclosos lògicament els Mossos d'Esquadra. Anem a pams!
Per què es permet al 1004 fer contractes amb persones desconegudes, a través només d'aquest telèfon? Per què no es comprova la identitat real de les persones, cosa que impossibilitaria la suplantació de la seva identitat. I, per què les diverses policies no ho investiguen, quan és un cas ben clar d'estafa? Tenen realment massa feina? Fa la impressió que, tot i tenir competències per investigar algunes de les actuacions de les multinacionals, prefereixen mirar cap a una altra banda.
Aquesta persona s'ha queixat arreu on creia que podia fer-ho, però sense resultats satisfactoris. Els Mossos d'Esquadra li van donar allargs, tot i que li van admetre la denúncia, li van dir que no n'esperés resultats, però sí que la hi van tramitar al jutjat. A l'Oficina d'Atenció al Consumidor, dependent de l'Agència Catalana de Consum, situada a les dependències del Consell Comarcal del Bages, li van dir que respondrien a la llarga, però l'avisaren que no tingués gaires esperances. Aleshores, quina funció fan? Per a què serveixen? Tot plegat, fins a arribar al defensor del poble, on va manifestar la seva queixa per contracte fraudulent de Movistar. Demostra que li han suplantat la identitat, així com la manca d'interès per part del servei d'atenció al client del 1004; i fer recaure tota la resolució del problema en la persona afectada. Denuncia la descoordinació evident entre el servei de facturació i el d'atenció al client, que li diuen que el tema està en via de solució, però va rebent factures (la darrera, de 1.500 euros).
Movistar no reconeix mai per escrit el seu error ni el frau, de manera que es dóna el cas que notícies favorables a la demandant li arriben sempre a través del 1004, mentre que les desfavorables, com ara la reclamació de les factures, són sempre per escrit, tot amenaçant-la que passarà a formar part del fitxer de morosos, en cas d'impagament. No cal ser advocat per adonar-se de la indefensió de la demandant davant de Telefónica i la seva filial Movistar a l'hora de formalitzar els contractes, i la desídia en la resolució dels problemes. En el cas de Manresa, penso que potser caldria denunciar els abusos directament a la fiscalia, que l'admet de forma gratuïta i ha demostrat la seva eficàcia històricament. Si l'acció judicial fos més ràpida, tot i que en conjunt té un cost elevat, potser el ciutadà de peu no se sentiria tan desprotegit i aquestes companyies no farien la seva amb tanta impunitat.
