E
l PSC va fer pública dimecres la seva proposta per millorar el finançament català. No és, per descomptat, un concert econòmic, però també s'allunya de la filosofia expressada per Carme Chacón quan prometia lluitar "amb ungles i dents" contra qualsevol "pacte fiscal". És una mena d'entremig que il·lustra els problemes de conciliació d'oposats que té el PSC, atrapat entre la seva vocació de partit de govern a Catalunya i part d'un projecte espanyol que el vincula a un PSOE que l'exconseller Castells, dimecres mateix, no dubtava a titllar de deslleial. Donava així la raó al govern Mas quan diu que si Madrid pagués allò acordat, Catalunya hauria complert amb el dèficit.
Contra els incompliments, els socialistes catalans proposen un "blindatge": confiar tota la recaptació a un consorci paritari on la Generalitat tingués l'última paraula. "Compartir la clau" és l'expressió, que no satisfà Castells perquè compartir no és el mateix que "posseir". La fórmula també proposa reduir del 75% al 50% la part de recaptació d'impostos cedits que va Madrid per a la seva redistribució, canvi que s'ha presentat com una limitació a la "solidaritat". Però no és forçosament així. Una part d'aquest 75% es redistribueix entre totes les autonomies, inclosa Catalunya, i si fos el 50% continuaria sent així; el problema, doncs, són els criteris de redistribució. Si no es confia en el distribuïdor, val més no cedir-li ni un cèntim, i estalviar-nos aquest viatge que sempre torna menys dels que van marxar.
Malgrat aquestes febleses, del plantejament del PSC cal remarcar-ne trets com l'afirmació que el sistema vigent conté un "anivellament" excessiu, o com l'apel·lació a la "bilateralitat" i a un model propi i diferent del general, proposta que desafia un tabú espanyol. Tot això ens porta, de fet, a la filosofia de l'Estatut Maragall, la fragilitat del qual ha estat prou constatada. Però el primer secretari socialista, Pere Navarro estén la mà al Govern Mas per aconseguir "la clau de la caixa", oferta que, si és conseqüent, implicarà enfrontar-se amb el PSOE i tornarà a plantejar el tema de la veu pròpia i la disciplina de vot a Madrid.
És clar que, amb el PP governant amb majoria absoluta, el PSC pot fer molts gestos sense assumir gairebé cap risc. Aquest gest cal interpretar-lo també en clau interna, i el fet que Navarro l'anomeni "pacte fiscal", encara que hi afegeixi l'adjectiu "federal", és significatiu: per allò de les ungles i les dents.
