El Casino, l'any 2040

Avui el Centre Cultural del Casino, amb la seva biblioteca, continua sent un equipament molt utilitzat pels manresans i bagencs com a font de cultura i coneixement. Un edifici que ens pertany com a patrimoni municipal.

Hi ha tres càrrecs públics que sobresurten en el llarg imaginari d'aquest trencaclosques que va ocupar pàgines i pàgines en aquest mateix rotatiu.

Juli Sanclimens. L'alcalde que va recuperar el Casino tot expropiant-lo. Fruit de la pressió ciutadana, aquella que va aconseguir recuperar altres equipaments culturals com el teatre Kursaal, s'aconseguí que l'Ajuntament de Manresa impulsés un procés d'expropiació per recuperar en benefici de la ciutat el Casino, un antic espai privat utilitzat per la burgesia de principi del segle XX. El paper de Sanclimens fou clau per recuperar i salvar-lo de la degradació a la qual semblava postergat. L'acord suposava pagar 600.000 euros i deixar en mans legals el seu valor final, sempre que no s'anés més enllà del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L'Ajuntament recorreria la sentència del jurat d'expropiació. Calia esperar el que digués el TSJC.

Jordi Valls. L'alcalde que va inaugurar la biblioteca del Casino i va lluitar per la via judicial. La seva etapa al capdavant del consistori és marcada pel pols judicial amb els propietaris de Casino SA. Valls decideix anar més enllà del TSJC i troba en el Tribunal Suprem una raó en la qual crear unes expectatives per tal de fer possible el retorn d'una bona part del 8,6 milions d'euros pagats el 1998. Tallà la cinta inaugural de la nova biblioteca i l'ensenyà als manresans pocs mesos abans d'unes eleccions municipals en què va rivalitzar amb Francesc de Puig. Les expectatives, però, es van diluint al mateix pas que els anys van passant.

Valentí Junyent. L'alcalde que tancà la carpeta "Casino" per mitjà del diàleg. Pocs mesos després d'entomar la vara, l'alcalde Junyent va tenir molt clar que calia trobar-hi, per la via del diàleg, una possible solució després de tants anys de procés judicial. Un informe del prestigiós bufet Roca Junyent va dictaminar que la cosa podia acabar encara molt pitjor i enfilar-se fins als 20 milions d'euros i aconsellava buscar l'acord. Veient que el camí judicial no veia la seva fi i amb unes perspectives de futur poc optimistes, s'opta per obrir la via del diàleg. Francesc de Puig, ara com a gerent del consistori, assumeix el rol d'interlocutor amb els propietaris per valorar les solucions possibles. Lluny de les càmeres i les preguntes periodístiques, l'actual gerent desenvolupa pacientment un difícil paper. Finalment, en un llunyà ple del mes de març de l'any 2012, tots els grups municipals van votar per unanimitat l'acord a què s'havia arribat i que entre d'altres suposava la donació dels antics propietaris del Casino de 300.000 euros, dels 8,6 milions, que l'Ajuntament gestionaria en benefici del teixit associatiu manresà. Finalitzava el litigi.

És evidentment un article escrit hipotèticament en un futur a 28 anys vista. És, però, l'evidència que al cap dels anys la memòria de les persones quedarà reduïda als esdeveniments importants, més enllà de si hi va haver bons o dolents, decisions encertades o errades. I a la retina hi apareixeran pocs noms. El que sí que es podria entreveure és fins a quin punt amb aquell acord es va iniciar un canvi de tarannà per part del consistori referent als temes "complicats". Qui sap si en aquell 2040 haurem pogut ser testimonis de la consolidació d'aquest canvi de tarannà que s'aprecia a l'hora d'enfocar els grans temes que entren en conflicte amb l'administració local. Aquell que sap que, tenint el recurs per poder litigar quan calgui, amb paciència i voluntat de diàleg és possible arribar a acords. De moment, a l'alcalde Junyent se li veu aquest nou tarannà.