D

esprés de quatre anys d'èxits esportius i d'una filosofia de treball basada en l'esforç, Josep Guardiola ha decidit deixar d'entrenar el primer equip de futbol del Barça. De les raons esgrimides pel tècnic, l'essencial és que necessita descansar i desconnectar de les tensions diàries que produeix el càrrec. Una decisió responsable. Entrenar i representar el club més important de l'esport català, amb repercussió mundial, no és una tasca fàcil, però se n'ha sortit molt bé, sobretot en l'àmbit internacional, on el club ha estat considerat modèlic en molts aspectes, tot i que no pensin el mateix des de la capital de l'estat espanyol, seu de la caverna mediàtica, que ha menyspreat l'entrenador bagenc i ha atiat l'odi i l'enfrontament no únicament sols contra el FC Barcelona, sinó també contra Catalunya. Així, alguns d'aquests mitjans centralistes, lluny de comunicar res de bo, s'han caracteritzat per ésser de la flamarada que exemplifica perfectament la caverna. Aquesta, amb la mentida, l'odi i les pressions mediàtiques ha aconse-guit els favors d'algun àrbitre amb poca personalitat, i sobretot, han convertit, el mal anomenat comitè de competició, en una paròdia llastimosa que, sobretot aquesta temporada, ha fet de tot menys impartir justícia.

Per això, Guardiola va dir veladament que enguany tenia més opcions i preferia competir en la Copa d'Europa, ja que la considerava una competició neta. No l'ha pogut obtenir, però tampoc no s'ha hagut de queixar d'arbitratges dubtosos (com alguns de la lliga espanyola que li han sabut molt greu, encara que públicament no n'ha fet os pedrer), ni de mala fe per part de les institucions esportives europees. Exemple d'esportivitat i de joc net ha sabut inculcar el civisme als seus jugadors i a l'equip tècnic amb qui s'ha complementat molt bé al llarg de la temporada. Durant aquest quadrienni, ha tingut casos conflictius, com el dels futbolistes, Eto, Ibrahimovic i Bojan, però els ha sabut resoldre amb eficàcia, tenint en compte el bé de l'equip per damunt d'altres consideracions. El que no em va agradar gens fou l'actitud del president Sandro Rosell, d'oferir-li un xec en blanc per a la seva renovació, ja que demostra no haver entès res de la filosofia Guardiola, tan allunyada de la de Florentino Pérez, que menysprea el planter i funciona a cop de talonari. Pel que fa al seu successor, Francesc Vilanova, és un tècnic tan o més capacitat que el Pep, pel que fa a coneixements tàctics i futbolístics i amb un gran esperit de sacrifici, però potser menys dotat que el Pep en la necessària psicologia per portar a bon terme un vestidor. Pep no tan sols se'l va fer seu, sinó que va saber persuadir els jugadors perquè creguessin cegament en les seves possibilitats. Va saber donar-los confiança i també la va transmetre a socis i aficionats.

Josep Guardiola ha fet més gran el Barça i ens ha fet sentir a una bona part dels catalans, orgullosos del nostre país, en contrast amb la mediocritat general dels nostres polítics. Encara avui, molts no saben avenir-se que un joc de màxima competició hagi esdevingut gairebé una obra d'art admirada arreu del món. M'agradaria que el proper conjunt que entrenés el Pep fos la selecció catalana, quan pugui competir oficialment i amb igualtat de condicions amb la resta del món. Tenir selecció nacional amb cara i ulls, avui malauradament, encara és una il·lusió, que entre tots hauríem de fer que sigui una realitat el més aviat possible. Estic convençut que si tingués la possibilitat de dirigir-la, seria el primer a posar-se al capdavant del nou projecte. De tot cor, company, cal agrair-te el que has donat pel país, tot esperant que el teu viatge sigui d'anada i tornada, i finalitzi tan aviat com sigui possible.