U
na de les dites tradicionals sobre el mes d'agost era "A l'agost a les set ja és fosc" (amb la variant, més concreta, "Per la Mare de Déu d'agost a les set ja és fosc"), però, amb l'adopció del canvi d'horari fruit de la voluntat d'estalviar energia, ha deixat de correspondre's amb la realitat per la diferència de dues hores respecte de l'horari solar. I tanmateix a mitjan mes d'agost la declinació de la llum ja és ben notòria, sobretot quan s'acosta el crepuscle, i, mentre el dia s'ajeu, la llum confereix al paisatge una profunditat insòlita. Al nostre calendari, el solstici d'estiu inicia la minva progressiva de les hores de Sol, però llavors encara falten força dies fins que s'imposarà la canícula, la calor extrema que amenaça els boscos, ens torna caçadors d'ombres i de brises, i convida a la lentitud i a la mandra. Enguany han sovintejat els incendis, que han provocat esfereïment i desolació, però també les calamarsades, que han malmès collites de fruita. Quan la naturalesa es descorda i deixa anar la tempesta, la tramuntana o el cerç, ens recorda fins a quin punt som fràgils i vulnerables, tot i que la tecnologia ens permeti de pronosticar amb prou precisió les alteracions meteorològiques o fins i tot, com ha succeït fa ben poc, dur un vehicle robotitzat fins a un cràter de Mart. L'adquisició de nous coneixements és un dels veritables motors de la nostra existència. La paraula i l'abstracció matemàtica han empès l'ésser humà fins a fites que fa segles probablement es considerarien inabastables, però alhora cal assenyalar que des de l'antiguitat ens hem interrogat sobre l'univers i els processos que n'han regulat l'evolució. L'arribada de l'estiu i de les vacances constitueixen de vegades una oportunitat per encalmar el ritme accelerat de les nostres vides i per a un retrobament amb la naturalesa. Sí, és temps de catàstrofes naturals, però també de llargues passejades i de fer excursions amb bicicleta, de banyar-se al mar o als rius, d'observar el cel nocturn, que aquest mes d'agost ens regala la singularitat de dues llunes plenes. Com ens insinuen les formes dels mots anglesos Moon i month (i els alemanys Mond i monat) de Lluna i de mes, parteixen d'una arrel comuna, per la funció que ha complert tradicionalment el cicle de fases de la Lluna per definir la primera unitat temporal al nostre calendari després del dia i al costat de l'any, que ens remet al període que necessita la Terra per completar la seva revolució a l'entorn del Sol. Com cada quatre anys, aquest estiu de nou, malgrat les incerteses i les angoixes de la crisi, les gestes dels atletes que han participat als Jocs Olímpics han atret l'atenció del món. També ho fan dissortadament els conflictes armats. Històricament les campanyes militars s'han tendit a concentrar durant el bon temps per evitar els riscos i els paranys de l'hivern. El mes d'agost, batejat en honor de l'emperador August, té un gest de darrera plenitud abans de la tardor. No ens oblidem doncs d'assaborir-ne la bellesa de la llum.
