D
es del Cap d'Any del 2007 tots els anys que han començat ho han fet amb l'amenaça de ser pitjors que l'anterior. I l'amenaça s'ha complert. Alguns dels anys des d'aquell 2007 han estat tècnicament millors que uns altres, però la situació no ha deixat de deteriorar-se. El fet que l'atur no hagi deixat de pujar i que cada cop més gent hagi anat quedant sense cap protecció ni cap subsidi és l'indicador més fiable i l'únic que realment ens mostra el que està passant de debò a les llars. Ara, per fi, hi ha indicis sòlids que fan pensar que, de debò, s'ha tocat fons, i que la situació ja no empitjorarà més. Entrem, per tant, en un camí de millores parcials, de remuntades per fascicles. És el preàmbul necessari d'una remuntada general que acabi, finalment, retornant les xifres de l'atur a magnituds suportables. No sabem quan s'entrarà en aquesta fase, però sí que sabem que som en la vigília. És la millor perspectiva en sis anys. Potser no és prou bona per veure-ho amb il·lusió, però sí que convida a un cert optimisme. Per a molts milers de catalans, però, la il·lusió del 2014 no és (o no principalment) l'expectativa d'un canvi de cicle econòmic, sinó la possibilitat d'una consulta d'autodeterminació que, en la pràctica, si es pogués celebrar, fos quin fos el resultat, significaria el reconeixement de la sobirania de Catalunya. En tota l'edat contemporània el país no havia tingut un objectiu tan ambiciós. El sol fet d'haver arribat fins al punt actual suposa un canvi substancial en la configuració política de Catalunya i del seu imaginari col·lectiu. Com es concretarà aquest canvi, però, és una incògnita. El govern central, amb l'acord de la gran majoria de l'oposició i de l'opinió pública i mediàtica espanyola, ha deixat ben clar, i més rotundament cada dia, que està disposat a evitar-ho per tots els mitjans. La partida entra en la seva fase decisiva, i tot és ple d'interrogants, però una cosa és segura: per tal que aquesta il·lusió no acabi trencant-se com un mirall, la posició catalana ha de buscar el màxim consens intern, evitar les estridències que puguin crispar la situació i expressar la seva determinació amb esperit cívic i esquivant les col·lisions frontals, de les quals Catalunya seria, inevitablement, la perdedora. La il·lusió democràtica és el gran actiu del país per a aquest 2014. És imperatiu saber gestionar-la de manera que, sigui quin sigui el resultat del procés en marxa, es mantingui el clima de respecte i de civisme que ha imperat fins ara.
