j
ust el dia que la reforma de la C-55 quedava enllestida (per bé que oficialment l'obra no s'ha donat per acabada) i just una setmana després que un manresà de trenta anys quedés en estat crític en un accident a Monistrol, ahir una noia de Manresa de 20 anys va perdre la vida a l'altura de Sant Vicenç. La Generalitat ha defensat la transformació del tram bagenc de la C-55 en una espècie d'artefacte amb l'argument que salvar vides compensa qualsevol molèstia. És un argument al qual es podria objectar que hauria estat bo esgrimir-lo durant tots els anys en què cada mes moria algú a la C-55, però en principi es podria acceptar si fos veritablement aplicable. Però les proves demostren de forma sagnant que no és el cas. La carretera ja amb prou feines és digna d'aquest nom, i la tragèdia continua. I ara, què?
