La gran nevada que va caure a l'alt Berguedà va posar a prova la capacitat de reacció que poden oferir els plans d'emergències que tant sentim anomenar quan l'administració ens diu que els acaben d'activar. Que avisin que s'ha tret de la capsa el Neucat està molt bé, però la realitat ha demostrat que quan hi ha problemes petits no calen gaires plans, i quan els problemes són grossos, com aquesta vegada, els plans fan curt. L'esforç dels equips d'emergències desplegats ha fet possible que tot hagi acabat bé i sense tràngols ressenyables, però veure els alcaldes espavilant-se i competint per una màquina llevaneu que tothom s'està disputant crea una imatge de descoordinació incompatible amb cap pla. Si no hi ha més màquines ni més operatius perquè no es pot tenir un dispositiu fix per a situacions excepcionals, el que es pot exigir és que algú prengui les regnes, tingui catalogats els recursos i els gestioni de forma racional, jerarquitzant necessitats i aprofitant al màxim el que hi ha disponible. Aquesta gestió coordinada de tots els recursos no ha existit.
