Els autors reconeixen que es van assabentar molt tard del que passava com a periodistes, però lluny de ser un relat de ficció, de seguida es van adonar que el llibre seria additiu per les històries increïbles i els relats brutals que s'encadenaven entre si amb les d'altres pobles que estaven a 200 quilòmetres de distància. Les peces encaixaven arreu en ser contrastades. Tot estava perfectament organitzat i els coordinadors comarcals sabien la seva feina però no la d'altres. En Marc és un personatge de la Catalunya Nord que va donar l'excusa improvisada de les 10.000 capses per fer una estàtua a una colla castellera. A la igualadina Vicens li encanta la història de Vila-rodona, que van fer el recompte a l'església, i ho va poder contrastar amb unes iaies amb qui més tard es va trobar a Barcelona. Per la seva banda, Tedó recorda el veí del Maresme capaç d'amagar l'urna al cementiri. La policia espanyola va demostrar dues incapacitats, la de no trobar les urnes abans de les eleccions, ni després. No perseguien una capsa de plàstic, sinó el simbolisme que representava, i van quedar amb un pam de nas. Ara que els responsables polítics espanyols acusen de malversació els dirigents catalans, el diari alemany de més tirada recomanava a la justícia la lectura d'aquest llibre per veure si s'assabenten d'alguna cosa. Sobre si temen alguna ingerència policial o de la Guàrdia Civil, els autors saben què és la llibertat d'expressió i tenen clara la posició de no revelar les seves fons d'informació, emparats com estan per la seva professió. Reconeixen que senzillament fan la seva feina i tenen ben clar que els valents van ser aquells que van transportar les urnes tot superant la por i la tensió del moment. Tothom va veure qui va practicar la violència l'1 d'octubre. Un cop més la mentida institucional: alguns diaris van publicar la xifra de 400 policies ferits, després van baixar a 110, però només una dotzena va ser atesa en centres sanitaris, la més greu amb alguna ungla trencada. Per a Vicens no va ser un dia feliç sinó d'emocions barrejades. Per a Tedó, l'1 d'octubre va ser una operació violenta d'escarment davant del ridícul de no haver trobat cap urna. Per al país, va ser una gran victòria de l'independentisme popular.
