Les carreteres de casa nostra són molt més mortals avui que fa sis mesos. És una tendència de país, però a la Catalunya Central, més. Si no hi ha més nombre de vehicles circulant, si, a priori, no som més mal conductors ni tenim pitjors hàbits en el consum d'alcohol, drogues i l'ús del mòbil quan es condueix, si res d'això no passa, potser ens està fallant l'asfalt. Tenim una densitat de trànsit alta (més alta que fa uns anys i que fa uns mesos) en unes carreteres que no estan a l'alçada. La qualitat d'un atleta no està en el calçat que porta, però és molt possible que si porta unes bones sabatilles el seu rendiment millori. Doncs a les nostres carreteres els passa el mateix. Que hi hagi accidents, que n'hi hagi més, no és una qüestió de carreteres, però les característiques de les vies sí que tenen incidència en l'accidentalitat. D'entrada, hi ha com a mínim dues carreteres que per densitat de trànsit demanen a crits un desdoblament: la C-55 (l'antic eix del Llobregat, o el que també es coneix com a tram sud de l'eix del Llobregat), i la C-15 (eix Diagonal), sobretot. La resposta de la Generalitat ha estat construir un mur de separació entre carrils per evitar el xoc frontal, però deixar un sol carril per a cada sentit. A la C-15, la resposta és similar, però amb trams de carretera de 3 car-rils. L'única solució és posar més radars, més vigilància i més tanques. I no és això.
