11 de agost de 2018
11.08.2018

tenir pis, un dret o un privilegi?

A Manresa, més de mig miler de persones viuen en condicions d'infrahabitatge. Un drama que, a part d'esparverar els polítics, hauria de sacsejar la ciutadania per plantejar si vol aquesta societat

10.08.2018 | 23:06

He hagut d'escriure reportatges sobre veïns de Manresa que viuen en condicions deplorables en habitatges del Barri Antic i les Escodines. Un autèntic drama. Ciutadans que no tenien suficients ingressos per llogar un pis i que n'ocupaven de buits per buscar un sostre perquè l'alternativa era viure al carrer. Fins i tot fa un any i mig aquest diari va explicar com una banda mercadejava amb la misèria a la capital del Bages i rebentava el pany de portes d'immobles buits i el canviava per un altre i, després, en venia la clau -a través d'enganys- a persones amb uns ingressos tan misèrrims que no podien llogar un habitatge. Regió7 va publicar dijous que mig miler de ciutadans viuen en condicions d'infrahabitatge a Manresa. Totes les alarmes s'haurien d'haver disparat. No només els polítics locals s'haurien d'esparverar davant les dades, sinó que els ciutadans s'haurien de plantejar què està succeint i com s'ha afrontar la problemàtica perquè -de la mateixa manera que tenim garantida la sanitat i l'educació- tenir un sostre fos un dret real. Reconec que la resposta no és fàcil i no existeix la vareta màgica per solucionar-ho. Però aquest drama és només la punta de l'iceberg d'una realitat que ens afecta a tots i que, en part, descriu la societat en què vivim. Aquests són casos extrems. Tinc una parella d'amics que fa uns deu anys vivien al centre de Barcelona, s'han canviat de pis un parell de vegades, cada cop més allu-nyats del centre, i ara han comprat un pis a Nou Barris perquè el preu de la hipoteca surt més a compte que el lloguer. A la capital catalana la problemàtica de Manresa es multiplica per molt a causa dels preus desorbitats del mercat immobiliari. Ada Colau va sortir escollida per, com a mínim, frenar aquest greu problema i al llarg d'aquests anys només ha vist com encara s'agreujava més. Però, de fet, és un fenomen global. A Nova York, on evidentment aquesta problemàtica encara és més exagerada, als portals dels apartaments caríssims de Times Square hi viuen cada cop més homeless, i el barri de Harlem, on fa unes dècades regnava la misèria i la violència, ara alberga joves blancs que no poden assumir un lloguer en altres zones de Manhattan. Al centre de Moscou també els alts preus glacen més que les gèlides temperatures i en llocs tan inhòspits com Irkutsk, una de les ciutats més importants de Sibèria, els sous són massa justos per adquirir un pis. I els grans moviments d'esquerres continuen sense cap proposta per canviar el món.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema