Amb l'estima que diuen que senten pels bergistans i el Berguedà els dirigents del PP que hi han aterrat en les darrers dècades, quedar a deure'ns 4,4 milions d'euros by the face queda lletjot. El 2012, còmodament instal·lats a les poltrones governamentals, acabades de recuperar de les tòxiques urpes dels malgastadors socialistes van decidir que no pagaven. Apa. Es veu que a la caixa només hi havia tera-nyines. I avui, 2018, els dirigents berguedans diuen que no es resignen a perdre aquests dinerons. Com la senadora bagenca Mirella Cortès, que es lamenta que Santi Vila, que no és l'home més estimat de Catalunya, no signés el conveni que Madrid li va fer arribar i que ho hauria arreglat tot. Ai las! Des de la dècada dels 90 pel Berguedà hi han desfilat polítics populars com Francisco Álvarez Cascos, l'exministre Josep Piqué, Jorge Fernández Díaz o Dolors Montserrat, o l'ambaixador Federico Trillo. Menys xalets amb piscina olímpica i mojitos a granel, han promès donar-nos de tot i més. I encara esperem. D'acord: no complir les promeses electorals no t'envia a l'infern. Però no pagar les subvencions aprovades és jugar brutot. I ja fa dies que dura la conya. Al final ens obligaran a fer servir la nostra arma secreta: la totpoderosa Aramís Fuster, que diu que allò de les pedres com ous de l'altre dia a Berga va ser cosa seva. Si jo fos del ministeri, pagava però ara mateix, eh!
