Durant el Trienni Liberal (1820-1823), Ferran VII, un dels pitjors reis que hi ha hagut a Espanya, va restablir el règim monàrquic absolutista després de la guerra contra Napoleó, però el general Riego es va aixecar l'any 1820 per promulgar de nou la constitució de Cadis de 1812. Hi hagueren forts moviments armats per restablir el sistema de govern monàrquic autoritari i absolutista. En un manuscrit consultat en un arxiu particular de Berga hi diu: «Disset d'Abril de l'any mil vuit cents vint i tres han començat de desembarassar la Ermita de Queralt, de on n'han tret tots los Altars, lo Altar Major i tot lo demés tant de la Església com de la Ermita ho han portat a la Església de l'Hospital de la Vila de Berga». A continuació explica com el 27 de juliol de 1823, a les nou del matí, tot el clergat i el poble de Berga varen anar a buscar la imatge de la Mare de Déu, i la van dipositar a la parròquia de Berga; l'endemà, 28 de juliol, la retornaren al santuari i la van col·locar a l'altar de Sant Josep, on es cantà un tedèum i sense ofici ni cap altra funció a causa d'estar tan destrossada l'església i de no haver-hi cap altre altar. El 12 de desembre de 1822 s'explica que han baixat de nou la imatge de Queralt sense processó i que l'han de col·locar a la parròquia; i al cap de pocs dies, a l'església de Sant Joan, on restà amagada fins al 26 de juliol de 1823 «per causa de que los constitucionals i Milicianos no se l'emportassen».
Les tres guerres carlines són el resultat del conflicte espanyol entre la família borbònica per saber qui tenia el dret a fer de rei o de reina. A la primera guerra Carlina (1833-1840), el santuari de Queralt en va patir les conseqüències. Per mossèn Bonaventura Ribera, l'any 1835, preveient les calamitats, Ramon Safont i Josep Morlans, en comissió secreta de l'Ajuntament, amagaren la imatge a la masia les Bagues de la Portella. També a l'acta de la sessió del dia 26 d'agost de 1838 de la Junta Carlina de Berga del Libro Acuerdos Reservados diu: «A petición verbal del Sr. Regidor Decano de esta villa y a fin de evitar las profanaciones e insultos que de parte de los revolucionarios podría sufrir la sagrada imagen de Ntra. Sra. de Queralt caso que desgraciadamente la villa de Berga cayese en poder del enemigo, se autoriza al Ayuntamiento de Berga para que luego que se vea la plaza seriamente amenazada, se saque y oculte dicha Imagen de la Virgen de Queralt, a cuyo fin se oficiará con mucha reserva a dicho Ayuntamiento». El 5 de juliol de 1840 el general liberal Espartero va entrar a Berga i va fer calar foc a Queralt. Quan els liberals entraren pel portal de Sallagosa (la plaça de les Fonts) es trobaren una Berga buida, destrossada i atemorida. El poble espantat estava tancat a les esglésies. El rector Moreta va ser l'única autoritat que no va fugir i va implorar clemència a Espartero per als seus feligresos i perquè no cremés Queralt. Espartero va fer apagar el foc queraltí i només es va cremar la teulada de l'hostatgeria.
De la segona guerra Carlina (1846-1848), Jacint Vilardaga conta que l'any 1856 el general Ríos, acabada la insurrecció dels Matiners, va proclamar des del cim de Queralt la reorganització del sometent armat i es decideix col·locar a la façana del santuari la placa que encara hi ha avui de «Pau, Pau i sempre Pau», l'eslògan del sometent. A la tercera carlinada (1872-1876) la imatge va tornar a ser baixada una altra vegada de Queralt el 15 d'abril de 1873. Lluís Díaz i Soler afirma que al llibre d'actes de l'Ajuntament de Berga de 28 d'abril de 1873 explica: «Se ha acordado que se bajase la virgen con toda solemnidad que las actuales circunstancias permitiesen y que se colocase à la capilla de los Dolores». I Queralt restà, incòlume, fins al juliol de 1936.
