No fa pas tant temps, si un ascensor estava espatllat havies de descobrir-ho tu mateix prement inútilment el botó durant una estona. El súmmum de la cortesia era enganxar-hi un paperot amb el missatge «no funciona», un enunciat que suggereix que, qui l'ha escrit, en realitat, tenia ganes d'afegir-hi «que no ho veus, idiota?». Més recentment, les organitzacions amb cervell han anat descobrint que les avaries que obliguen els ciutadans a pujar a peu s'han de comunicar amb humilitat i compungiment. Així han nascut missatges del tipus «estem millorant les instal·lacions, disculpeu les molèsties». Quedar bé no costa gens. Aquesta lliçó hauria de començar a infiltrar-se en les companyies internàutiques, que, molt sovint, actualitzen els seus programes de manera que, de cop, no pots carregar aquella pàgina que acostumaves a mirar. Quan això passa, caldria que quedés ben clar que són ells, ells sols, pel seu compte, i contra el teu interès d'usuari feliç amb les seves rutines, els que t'obliguen a fer una actualització que et fa molta mandra. Però no et diuen això. Et diuen «la teva versió és massa antiga, actualitza-la», o «aquest navegador és vell, canvia'l», o simplement la pantalla queda en blanc, que és l'equivalent de l'ascensor avariat i el senyor prement el botó. El sector més avançat del món no sap donar un simple avís de forma eficient, educada i amigable amb els clients. No deuen ser tan llestos com pretenen, oi?
