Manresa va posar un pegat ahir en una de les nafres més flagrants del seu urbanisme, el camí de la Gravera, fins ara un caminot asfaltat precàriament i sense voreres. A totes les ciutats hi ha viaranys d'aquest estil, però el rellevant és que a Manresa el vial en qüestió és la connexió directa -gairebé única- entre dos barris, i la via per envoltar la ciutat utilitzant la xarxa urbana pel seu sector oest. En circumstàncies normals, el camí de la Gravera hauria de ser un carrer amb tots els ets i uts, principal. Que no sigui així resulta incomprensible i és una bona mostra de les deficiències que l'urbanisme manresà ha arrossegat durant dècades sense que cap govern municipal hagi estat capaç de resoldre'n ni tan sols les més importants. El govern de CDC i ERC ha estat qui ha convertit el caminot en carrer, però qui realment té el mèrit és l'Associació de Veïns de la Mion, que fa quaranta anys que reivindica la reforma i ha acabat sent un corcó que l'Ajuntament no ha pogut continuar ignorant. En aquest cas, la bona notícia ens posa davant d'un mirall on la ciutat i els seus governs queden ben retratats.
