El procés és una cadena d'or on cada vegada hi ha més nusos. Cada nus correspon a l'episodi d'un serial que aquest dimarts tindrà un nou capítol. Per a alguns, un pas més endavant; per als més descreguts (o realistes, o pessimistes, o contraris), una nova jornada d'adrenalina indepe, de demostració de voluntat i d'organització, de fer càlculs dels participants i... poca cosa més. Els llaços grocs, el Piolín, l'1-O, les presons (amb els presos polítics, per a alguns, i els polítics presos, per als altres), l'exili, Waterloo, els serrells de Puigdemont i d'Anna Gabriel, Schleswig-Holstein, el nas vermell de Pesarrodona, la resistència a les escoles la vigília i el dia del referèndum, la manifestació del 2 d'octubre a Manresa, i la del 20 de setembre, amb una riuada de gent (i no va ser cap tòpic) omplint part de la Muralla i la carretera de Cardona. Senzillament, espectacular. Darrerament, el discurs de la neutralitat dels car-rers. Perdonin, i es pot saber quan han estat neutres els carrers? No em facin riure, vinga! Els advocats dels empresonats i els exiliats, un nou star-system. Els llibres i documentals (encara falta la sèrie, que els americans ja estarien gravant), els milers d'hores de tertúlies, els especials als diaris, les samarretes, les estelades... I, tot plegat, perquè hi ha qui ha decidit que el poble de Catalunya no és prou sobirà per decidir el seu futur. Una urna, una papereta. Un sí o un no. I més nusos...
