Informa correctament aquest diari que la «recaptació impositiva» de Manresa torna a augmentar, i ja supera els 54 milions d'euros. Per ser precisos, és la previsió per a l'any en curs. Amb ganes de complicar la vida a l'alcalde i al regidor d'Hisenda podríem dir que la «pressió fiscal» municipal prevista a Manresa torna a créixer i ja supera els 54 milions d'euros, però parlar de recaptació és més ajustat i neutral. El color ja li posarà el debat polític, el poc que es produeix a la ciutat. I qui opti per la crítica pot opinar que tota «recaptació» indica l'existència d'«afany recaptatori».

54 milions per a una ciutat de 75.000 habitants. Surten 720 euros per habitant, que els manresans paguem a l'Ajuntament per conceptes com l'IBI, l'impost de circulació o la taxa d'escombraries. 720 euros pot ser el sou mensual net d'un mileurista després de les retencions. En una llar de tres persones pagarien 2.160 euros anuals. Val més que tots tres ingressin diners, o que algun d'ells sigui alguna cosa més que mileurista. Cert, són mitjanes estadístiques, i compareixen la falsedat de totes les mitjanes. Però val més una tenir una mitjana i matisar-la, que no tenir cap mena de referència.

Per matisar la mitjana caldria treure de l'equació els qui no paguen impostos, perquè viuen a casa d'altri (menors i adults sense emancipar), perquè no tenen cotxe, etc. Llavors caldria repartir el total entre la resta. I comptar que els qui viuen sols paguen més, perquè no tenen amb qui repartir-se l'IBI i les escombraries. Són molts càlculs a fer, i abans hi ha una feinada per obtenir totes les dades necessàries. Ho deixem per als polítics, o per a algun estudiós que cerca tema per a un treball de final de màster. A manca d'aquestes precisions, ens quedem els 720 euros de la mitjana.

És molt, és poc? Hi ha coses que tots estem d'acord que siguin fetes. Que passi el camió de les escombraries i la màquina de regar els carrers. Que es tapin els forats del paviment, que els fanals tinguin bombetes vives (n'hi ha d'agòniques), que els guàrdies regulin el trànsit i previnguin les bretolades i els delictes. Que l'alcalde busqui riquesa per a la ciutat i promogui l'harmonia. Etcètera. El que cal que sigui fet, es correspon amb el que realment es fa? Es gasten diners en allò que no cal i en manquen per a allò que cal? Novament, els polítics ho haurien d'estudiar. Però la majoria tenen una certa tendència a pensar que les coses són com són i el marge de joc és mínim.