Manresa, amb el 57%, és la ciutat catalana amb un índex més alt de població en edats no productives, que es considera que se situen abans dels 16 i després dels 64 anys. De fet, encara que l'índex convencional s'estableix amb aquestes edats, la realitat és encara pitjor, atès que molts joves no treballen ni als 16 ni als 17: molts d'ells estudien i demoren expressament la seva entrada al mercat laboral fins més enllà dels vint. Per tant, aquesta vegada l'estadística ens presenta una visió endolcida de la realitat. Però per a Manresa és una situació amarga que té algunes explicacions. D'una banda, la mateixa evolució econòmica de la ciutat, que ha entrat en una fase de declivi durant les darreres dècades. D'una altra, l'urbanisme que, durant els darrers anys, ha enviat milers de parelles joves als pobles dels voltants, on trobaven habitatges no disponibles a Manresa. El primer factor és més o menys incontrolable; el segon té responsables, obeeix a decisions concretes i se n'hauria de treure lliçons per al futur.
