La tardor ha arribat i el temps no convida a asseure'ns al Passeig per tal de badar, haurem de badar, doncs, tot passejant; farem un vol passejant per aquest camp, aquest àmbit tan ampli, de la salut. Segons em van ensenyar en un curs de postgrau, el millor concepte de salut és aquell que la defineix com «un estat transitori de benestar que no fa esperar res de bo», doncs goita, no diríem el mateix de la felicitat?, això ens condueix a altres definicions de salut que van més enllà de l'absència de malaltia. Per acabar-ho d'arrodonir, ara pensem com definiríem la salut mental, per a mi un estat al qual tendim i que segurament, i sense adonar-nos-en, dura un altre curt espai de temps. Ho hem de recordar ara que el dia 10 d'octubre se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental. I com diu l'Organització Mundial de la Salut, no hi ha salut sense salut mental.

Tot badant, segur que en parlar de tots aquests conceptes el nostre pensament se n'ha anat al sistema sanitari, uns recordant hospitals psiquiàtrics, altres el film Volant sobre el niu del cucut, altres en els centres de salut (primària o de salut mental), i un llarg nombre d'altres recursos sanitaris, sense recordar que el 80% dels factors determinants de la salut són fora del sistema sanitari! O sigui, que quan emmalaltim ho fem per factors que no depenen del sistema sanitari. No sempre, però, el sistema sanitari fa de cotxe escombra, símil agafat del ciclisme i no del cotxe d'escombraries, que fa de dipositari del fracàs d'altres àmbits.

Som, com a humans, producte de les circumstàncies socials, educatives, econòmiques i de les polítiques dels governs, sobretot d'aquestes. El problema comença quan aquestes polítiques són fetes amb una visió de termini curt, esperant resultats per aconseguir rèdit electoral immediat i no a llarg termini pensant en el benestar global de la població. Segurament per manca de voluntat d'explicació de les raons que asseguren les iniciatives i el seu impacte en el futur. Val a dir que els factors econòmics, la pobresa, incideixen clarament en l'evolució de les malalties i dels factors de risc. No és el mateix viure en un territori, o barri, i tenir una malaltia de llarga evolució, les dites cròniques, i poder mantenir un entorn, una alimentació, saludable, o viure en un hàbitat insalubre, segurament incideix aquest aspecte en una, mala, evolució. No és el mateix tenir una família al costat o una bona xarxa social que viure en un aïllament social.

Mantenir i impulsar una ciutat, una comunitat, amb entorns enjardinats, amb centres cívics, amb programes de promoció de la salut, participar-hi i, sobretot, ser-ne protagonistes, ser actius en aquestes accions ens faran sentir més dignes i no estressaran ni tensionaran el sistema assistencial. La prevenció significa això, exercir el deure de promoure la salut i no considerar-ho només un dret, podem fer-nos més responsables? I evitem conductes, dietes, consum de substàncies... que ens facilitin les malalties.