Adolf Todó, com a director de Catalunya Caixa, va cobrar, entre el 2008 i el 2012, quatre milions d'euros entre sou fix i variable, als quals cal afegir dos milions més en fons de pensions, a banda d'altres conceptes. El contracte de Todó, a més, oferia tota mena d'avantatges: dels 60 als 67 anys, es podia prejubilar amb el 90% del sou fix i, a partir dels 67 anys, amb una renda vitalícia del 80%. Tindria cotxe i xofer, la seva filla tindria dret a una pensió vitalícia... i així un llarg etcètera.
L'increment de sou de Todó l'any 2010, en plena crisi (i el del seu director adjunt, Jaume Masana), és el motiu del judici que s'està fent aquests dies per presumpte delicte d'administració deslleial, ja que CX va estar finançada amb fons públics. El principal acusat, l'expresident de CX Narcís Serra, va al·legar dijous que els increments salarials eren legals, que estaven validats pel Banc d'Espanya i que s'ajustaven al que cobrava el sector. Potser sí. Potser al final el jutge acaba absolent Serra i la resta perquè tècnicament no es van saltar la llei. Però el que és segur és que ja han perdut moralment el judici. No és ètic que, en els pitjors anys de la crisi, amb una caixa finançada per tots, Todó i Masana tinguessin aquests sous milionaris. Tampoc no s'entén gaire que el fiscal hagi portat al judici 40 consellers de CX que simplement van votar el que algú els va dir. Veurem com acaba tot.
