Fa un any i escaig de l'empresonament dels líders d'Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana i de mig govern de la Generalitat, i sense notícies que facin albirar un alliberament proper. Més aviat el contrari. L'afer català, amb els presos en el centre del debat, és matèria d'ús polític dia sí i dia també per als partits de l'extrema dreta espanyola (el de centredreta estan en procés de desaparició). El nacionalisme, l'ultranacionalisme espanyol, rebrega el fet català i l'esprem intentant treure'n tot el suc, tot el rèdit electoral. Els interessa poc més. Mirar a la curta distància, tenir un dimoni per poder portar-lo a la foguera de la seva suposada veritat, i poca cosa més. Cap solució a la vista. La suposada esquerra que governa, però, tampoc s'inclina per buscar-hi remei, ans al contrari. És cert que «el descabezado» que va practicar el govern de Rajoy ha tingut els seus efectes en la part catalana, tot i que el primer a morir enverinat en la seva poció va ser el mateix PP. Però, en els darrers dies, sembla que el Govern actual va sortint de l'estat de xoc, assimilant que el pas per la presó dels líders del 2017 no serà curt. La societat crida altre cop ben alt. La unitat ara és una exigència col·lectiva (explicitada divendres per Lluís Llach a Lledoners). I la Música per la llibertat cada dia té més seguidors al pla de Lledoners. Un in crescendo que es va construint.
