L'escriptor de Santiago de Compostel·la, que decideix escriure en gallec per «ètica i estètica», va ser convidat al cicle Pessics de Vida i Tocats de Lletra que va tenir lloc a la sala d'actes del Centre Cultural del Casino, presentat i entrevistat pel periodista Pere Fontanals, de Nació Digital. Nascut el gener del 1956, és llicenciat en Geografia i Història i ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació. Té més d'una trentena de llibres publicats, un dels darrers, La lliçó catalana, recull d'articles imprescindibles per entendre l'anomenat procés català. Fa quatre anys va rebre la Creu de Sant Jordi i el Premi Internacional Joan B. Cendrós, concedit per Òmnium Cultural. Va començar intentant parlar en català, però tot seguit va continuar en castellà, que domina més planerament. Irònic amb els idiomes, va comentar situacions de lectura i escriptura centrant la seva experiència a Galícia: «el problema dels monolingües és que ens obliguen als bilingües a renunciar a la nostra llengua». Coneixedor de la història, explica el fracàs de Galícia com a nació, a partir de l'any 1476 amb la batalla de Toro. El conflicte dinàstic entre la legítima reina Joana, casada amb el rei de Portugal, i la usurpadora Isabel la Catòlica, amb el suport de l'Església de Toledo i la noblesa castellana, va acabar amb l'ocupació del tron, de manera que bona part de la noblesa gallega va ser decapitada o empresonada i els seus castells destruïts. Molts es van exiliar i els que van quedar foren obligats a traslladar-se a la cort de Madrid. «Avui el galleguisme és un somni d'intel·lectuals».
Catalunya li ha interessat des del 2005, en què va dedicar a Barcelona el llibre Una altra idea d'Espanya. En els seus estudis, s'adona que els cognoms que dirigeixen els destins de l'Estat mantenen una continuïtat absoluta. Des dels anys 70, les idees modernes de renovació pedagògica i de llibertats democràtiques o llibertàries emanen de Catalunya. Aleshores, hi ha un procés planificat per reduir Espanya a Madrid i oblidar Catalunya. Els anys 80 es projecta la «movida» madrilenya, que pretenia ser moderna i no va passar de «cutre». Madrid continua essent una ciutat molt provinciana amb el greuge de mantenir la cultura de cort parasitària. Per contra, «Catalunya sempre ha valorat la meva feina, escrivís en la llengua que escrivís». S'hi ha format com a novel·lista i narrador. Mai ha estat lligat a un grup editorial, se sent còmode i cada vegada s'identifica més amb Catalunya.
Retornant al procés català, «és un experiment molt complex d'apoderament», de manera que la societat catalana és sobirana dins d'una Espanya incívica, desestructurada internament i opressora. Madrid no entén que els catalans hagin decidit exercir la ciutadania, no comprenen que els polítics estiguin conduïts per la societat i encara menys volen acceptar que els catalans han fet una revolució democràtica. Tot plegat en un «Estat que no és democràtic». Una possible República Catalana («que us mereixeu») qüestiona el model d'estats de la Unió Europea que no es pot permetre la fallida d'Espanya, ja que en vol cobrar el deute. És un problema estratègic que podria posar fi al projecte europeu. I això Europa, amb Alemanya al capdavant, no ho permetrà. En el fons, és un problema de correlació de forces i de la capacitat de fer mal que tingui la societat catalana mobilitzada. Cal mantenir la unitat perquè l'únic exèrcit dels catalans és la capacitat de resistència i obstinació. Els del 155 defensen la unitat d'Espanya perquè no se'ls acabi la bicoca, però el que els mou a anar contra Catalunya és l'enveja no d'admiració, sinó de ressentiment. El Borbó actual es pensa que som els seus súbdits per un destí històric: va ser educat pels militars i per l'Opus Dei. La societat espanyola ha estat maltractada i humiliada per capellans, monges i militars, basant-se en l'educació del càstig i la por. Així s'explica l'«a por ellos». No consenten que els catalans vulguin ser lliures. I encara pitjor, els populars que manipulen els mitjans de comunicació, hi ha els anomenats barons socialistes, les societats dels quals es «beneficien del transvasament financer practicant la xenofòbia contra els catalans». Gràcies, Suso, per la teva clarividència.
